2 de maig: 'Es veu que a Podem li tenien ganes'

Per això s’han sobredimensionat tant les declaracions i la dimissió de Monedero com abans s’havien sobredimensionat, en els mateixos mitjans, les expectatives i èxits de Pablo Iglesias. A l’establishment polític i mediàtic espanyol Podem ja li ha fet la feina: ser el sobreeixidor de la tensió i la fatiga social en els pitjors moments. Ara troben que la mateixa feina la pot fer més bé de preu -és a dir, amb menys riscos- Ciutadans. Amb un efecte col·lateral català, que no és la prioritat màxima, però que tampoc no és insignificant. En el seu moment, la irrupció de Podem va sembrar en el camp sobiranista una mena d’urgència per situar-se en l’eix dreta-esquerra, una cursa per impedir que Podem tingués el monopoli del canvi social i la renovació política. Això va provocar divisió en el món sobiranista a partir de les europees i després del 9-N. Aquesta feina ja està feta. La llavor de la divisió ha quedat sembrada. Ara, per contra, Ciutadans, a Catalunya, fa exactament la funció contrària a l’interior de l’espanyolisme: reunificar-lo per damunt de l’eix dreta-esquerra, posar en primer lloc l’eix nacional, amb l’avantatge de semblar nou. Podem, amortitzat, ja no és útil, i s’hi passen comptes. Ara toca Ciutadans.