18/03/2015

19/3: En les democràcies es jutgen els fets, no les idees

1 min

Al contrari que en les dictadures, en què es jutgen les idees per damunt dels fets: per això el franquisme condemnava gent per ser comunista, catalanista o anarquista encara que no haguessin fet res. Apliquem-ho a la polèmica sobre la nova sentència pel setge al Parlament. Imaginem que amb el Photoshop canviem l’aspecte dels acusats i el text de les pancartes on expressaven les seves idees. Imaginem que ho fan neonazis, posem per cas. Si, sent iguals els fets, hi hagués sentències diferents segons quines fossin les idees dels autors, estaríem jutjant les idees i no els fets. Com en les dictadures. Si els neonazis fossin exculpats pels mateixos fets, ens situaríem fora de la lògica democràtica. Però al revés també. Seria dir que una mateixa cosa és bona si la fan els bons i dolenta si la fan els dolents. Però qui determina quins són els bons i els dolents? Tot s’hi val si es fa en nom d’una causa justa? Qui decideix quina és la justa? I no defenso cap relativisme moral o ideològic. Al contrari. Crec que hi ha idees bones i dolentes, i defensaré amb passió les que crec bones en el debat de les idees. Però no que ni les unes ni les altres es facin servir com a coartades de fets inacceptables.

stats