13/11/2016

14/11: No cal morir

1 min

HE SENTIT PER LA RÀDIO més cançons de Leonard Cohen amb motiu de la seva mort que no pas de Bob Dylan amb motiu del seu premi Nobel de literatura. Els qui, posats a triar, hauríem preferit que el Nobel fos per a Cohen ho podríem interpretar ara com una mena de revenja. Leonard Cohen tenia una personalitat literària més polifacètica que Dylan: havia escrit, a més de cançons extraordinàries, bons llibres de poemes i bones novel·les. El vaig entrevistar fa molts anys i em va fer una gran impressió, la que et fa la gent de veritat. Era un personatge sòlid, cert. Però no crec que aquesta gran atenció a la memòria de Leonard Cohen en el precís moment de la seva mort sigui ben bé un acte de justícia. Més aviat em sembla la prova d’una inquietant necrofília de la nostra vida cultural. Posats a subratllar un autor, preferim fer-ho amb motiu de la seva mort que amb motiu del reconeixement a través d’un premi. I això té un gran inconvenient: els reconeixements arriben quan l’autor ja no en pot gaudir. Com si ens fes cosa reconèixer els mèrits en vida. Em sap greu que Leonard Cohen s’hagi hagut de morir per poder sentir tantes cançons seves per la ràdio i llegir-ne elogis tan càlids. No és l’únic cas. ¿Tant ens costaria haver-ho fet abans?

stats