Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

12/8: L’adjectiu ‘unilateral’ és antipàtic

VOL DIR tirar pel dret, com si portessis orelleres, sense fer cas del que en pensen els altres, sense pactar. Les coses unilaterals no m’agraden gaire, les prefereixo negociades. Fer-les unilaterals seria la solució extrema i no desitjable. Però hi ha qui ha descobert que la unilateralitat és antipàtica només quan s’ha incorporat al llenguatge del sobiranisme català: el referèndum o la declaració unilateral d’independència... Però és que el que tenim ara i sempre, sobre aquesta qüestió, és el regne de la unilateralitat. És unilateral, quan algú planteja un problema, negar-ne l’existència a còpia de prohibicions i inhabilitacions.

És unilateral, quan algú planteja un problema, negar-ne l’existència a còpia de prohibicions i inhabilitacions

El contrari d’unilateral és bilateral: hi ha dos costats i intenten arribar a un punt acceptable per a tots dos o accepten un mètode d’arbitratge civilitzat. Però la primera condició és reconèixer l’existència de l’altre costat. I aquí entra la vella imatge: mentre que el catalanisme parla d’un divorci, que és cosa de dos (i amenaça al final de marxar unilateralment de casa), el nacionalisme espanyol parla d’una amputació: només hi ha un cos i li volen tallar una cama. No hi ha res més unilateral que creure que només hi ha un costat que existeix i que té drets. Que és el que hi ha ara.