Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

30/8: Andorra se la juga

ANDORRA EXISTEIX perquè porta mil anys fent equilibris intel·ligents entre la seva identitat pròpia -que enllaça amb la identitat cultural catalana i genera uns vincles amb Catalunya- i els poders principals que l’envolten, actualment França i Espanya. Ara les declaracions d’Higini Cierco sobre les amenaces de la policia espanyola a un banc andorrà per aconseguir munició contra polítics catalans sobiranistes provoquen un problema nou a Andorra. L’escàndol, si es confirma, es pot mirar des de la perspectiva catalana: fins a quin punt sectors de l’Estat estan disposats a saltar-se les regles del joc democràtic per combatre l’independentisme. Hauria de ser un escàndol des de la perspectiva espanyola: fins a quin punt Espanya està construint una democràcia de baixa qualitat, de mala homologació. I és un problema per a Andorra: l’hostilitat espanyola és un pèssim horitzó, com ho seria la francesa. Però també seria un pèssim horitzó el menyspreu espanyol, que Espanya consideri Andorra el pati de casa seva on pot fer i desfer, com si no fos un estat plenament sobirà. Barallar-se amb Espanya és un problema, s’entén. Però acceptar la ingerència explícita d’Espanya, o de funcionaris espanyols fora de normes, seria una hipoteca molt pesant.