25/8: Unes eleccions basques devaluades
LA CLAU DE LA DEMOCRÀCIA no és només que tothom pugui votar. La clau és també que tothom pugui ser votat. Fins i tot els règims autoritaris i els totalitaris fan eleccions en les quals figura que pot votar tothom. Però en unes eleccions en què no es pot votar a tothom, hi ha persones i pensaments que queden exclosos. El franquisme feia eleccions al tercio familiar, però havies de triar entre en Tarragona i en Samaranch. Als règims comunistes feien simulacres d’eleccions, però només podies triar entre partits que eren, de fet, faccions del partit únic. Podies triar entre els uns i els mateixos. La clau de la democràcia és que totes les persones que encarnen maneres diverses de veure les coses poden ser votades. Potser això es pot suspendre en estats de molta excepció, en presència d’opcions violentes. Però no estem en aquestes circumstàncies. Per això, si Otegi no es pot presentar a les eleccions basques, les eleccions tindran un plom pesant a l’ala, des d’una perspectiva democràtica. Perquè els bascos no hauran pogut votar a qui vulguin, sinó als qui han deixat presentar-s’hi. El lehendakari no serà el qui han volgut els bascos. Serà el que els han deixat voler (al marge dels vots que hauria pogut treure o deixar de treure Otegi).
