20/7: Ens van enganyar

CONTRA ETA, ens van dir: en democràcia es poden defensar totes les idees, però cap a través de la violència. I alguns ens ho vam creure, perquè hi estàvem d’acord. Ara Mayor Oreja ha confirmat que era mentida. Ha dit que el problema d’ETA no eren els mètodes sinó els objectius. Que el que convertia ETA en una cosa execrable no era tant que matava gent com que volia trencar la sagrada unitat d’Espanya. Per tant, l’independentisme català i ETA són en el fons la mateixa cosa perquè tenen el mateix objectiu. És irrellevant si el defensen amb pistoles o amb vots: potser és pitjor amb les urnes. Aquesta descaradura de Mayor Oreja va fer explícita una cosa implícita en tota la campanya contra el sobiranisme català: que hi ha objectius polítics com l’independentisme que són il·legals per ells mateixos. Encara que es persegueixin per mètodes democràtics. I que se’ls ha de combatre per tots els mitjans. Això ha permès recuperar contra el sobiranisme català tota la retòrica construïda contra ETA. Per exemple, la frase: “Puigdemont nombra a un independentista jefe de los Mossos”. Com si ser independentista hagués d’inhabilitar per a qualsevol càrrec. (Una altra herència basca: alguns feien servir radical com a sinònim d’independentista.)