17/8: Especialistes en pactes inútils

CIUTADANS s’està convertint en especialista en pactes inútils. O, si es prefereix, en pactes teatrals. Ho va fer en la brevíssima legislatura anterior amb el PSOE, en un pacte que es va presentar com la fundació d’un nou gran espai de centre, que ha durat ben poc. Ho està fent ara amb el PP, en el que es presenta com un gran pacte per Espanya. Els dos pactes tenen una cosa important en comú: no sumen prou per passar una investidura. Per tant, la seva utilitat és -en un cas i l’altre- pressionar, espantar, obligar algú que queda fora del pacte a sumar-s’hi. El pacte entre Ciutadans i el PSOE era un intent de forçar el PP a afegir-s’hi per activa o per passiva. El pacte ara amb el PP és un intent de forçar el PSOE a sumar-s’hi, per activa o per passiva. Una representació teatral per impressionar uns espectadors concrets. Això demana que el pacte es faci amb tant soroll, amb tanta parafernàlia barroca i amb tanta aparença de transcendència com es pugui. Com la haka que la selecció neozelandesa de rugbi fa abans dels partits per impressionar el contrari. I som aquí. Però, en el fons, si aquell a qui es vol impressionar no s’impressiona (el PP abans, ara el PSOE), el que es presenta com a històric acaba quedant com a ridícul.