Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

16/8: Humiliar Convergència

JA DES DEL TEMPS del judici a Pujol, el que podríem anomenar el món de Convergència ha estat percebut com una anomalia. Que s’enfrontessin al franquisme els obrers, els comunistes, fins i tot els estudiants, estava dintre de la lògica de les coses. Però que s’hi enfrontés un metge amb corbata els semblava incomprensible. També des del catalanisme aquesta corbata simbòlica ha estat vista com una anomalia pels convençuts que Catalunya ha de ser d’esquerres per ser. I és veritat, la corbata és una anomalia, però és una clau de l’èxit. La força del catalanisme (i ara de l’independentisme) és que se’n pot ser, també, amb corbata. La força és la transversalitat social i ideològica. Però hi ha una mena d’instint de corregir les anomalies. Convergència fa ràbia. S’ha tornat a veure amb la voluntat d’humiliar-la, amb acarnissament, en la distribució d’escons del Congrés. Com qui fa pagar vells comptes pendents. Com qui vol castigar el que considera una traïció. Posar les coses al seu lloc, acabar amb l’anomalia de la corbata subversiva, es digui el nom que es digui. Per instint i també per càlcul: saben que quan en una revolució hi són també els de la corbata -al costat dels que no en porten- té moltes possibilitats de triomfar.