20/9: El món al revés

EN ELS PRIMERS JUDICIS dels tribunals franquistes contra aquells que s’havien mantingut fidels a la República, era habitual que el delicte de què se’ls acusés fos el d’“auxilio a la rebelión”. És a dir, els militars rebels acusaven de rebel·lia aquells que no s’havien rebel·lat. No sé si es va inventar llavors aquesta paradoxa del món al revés, però en qualsevol cas ha fet fortuna a posteriori. En alguns casos, fortuna a gran escala: Erdogan, a Turquia, acusa l’oposició d’haver fet un cop d’estat contra ell per dur a terme les purgues que segurament volia i ja havia previst abans. Fortuna també en exemples més d’estar per casa: aquell equip de TVE que denunciava a Valls que havia estat agredit per un manifestant i quan es veu la seqüència sencera dels fets t’adones que van ser ells els qui van agredir el manifestant. Aquests dies intensos són plens d’aplicacions més o menys dramàtiques de la paradoxa: perseguidors que es proclamen perseguits, censors que es consideren silenciats, laminadors de drets democràtics en nom de la defensa de la democràcia. Però, com tantes vegades, és Mariano Rajoy qui té l’habilitat de reencarnar l’esperit de la paradoxa en una frase brillant: “Ens obligaran a fer allò que no volem fer”. El món al revés.