22/8: Si són diners, rai

POTSER la més efectiva de les estratègies de l’Estat contra el sobiranisme ha estat l’amenaça de multes i embargaments econòmics del tot desproporcionats. Certament, és una barbaritat, però pot ser una barbaritat eficaç. Primer, perquè persones a qui no fa por ser inhabilitades o anar a la presó poden témer deixar les seves famílies econòmicament ofegades. Segon, perquè diria que l’Estat ha intuït que en la societat catalana no es produeix el mateix grau d’empatia davant de les víctimes d’aquesta mena de represàlies: si es jutja o s’empresona algú, es tanca un local o es treu per la força un representant públic, l’Estat sap que hi haurà una onada d’indignació, d’empatia, que tindrà efectes polítics. En canvi, quan estem parlant de multes o d’embargaments, no es produeix igual. És una intuïció que hem alimentat quan hem rebut tots plegats amb una certa indiferència les multes a Òmnium o a l’ANC, o abans a Acció Cultural del País Valencià. Com si diguéssim: si tot és una qüestió de diners, rai. No passa res. Ja trobaran manera de pagar. (O pitjor: aquests rai, que ja en tenen.) I no ens adonem que ofegar econòmicament és una de les maneres més efectives d’escanyar veus i de destruir persones, entitats i institucions.