5/7: Sobirania o sobirania

LA LLEI DEL REFERÈNDUM neix de l’autoproclamació de la nació catalana com a subjecte de sobirania política, i actua en conseqüència. La Constitució neix de l’autoproclamació de la nació espanyola com a subjecte de sobirania política, i actua en conseqüència. Estem davant de dues autoproclamacions contradictòries, avalades totes dues per la majoria a les urnes dels àmbits respectius. La majoria dels espanyols consideren que Espanya és una (única) nació sobirana. La majoria dels catalans consideren que Catalunya és una nació sobirana. En tots dos casos hi ha més fonaments. Com que a les taules de la llei no hi havia una llista divina sobre quines són les nacions sobiranes, la sobirania sempre s’autoproclama, i per ser efectiva ha de ser reconeguda per propis i aliens. La partida està plantejada ara en els termes essencials: qui té el dret a decidir. Si ens creiem que els catalans el tenen, tot el que en penja és perfectament legal, lògic i raonable. Si es nega aquest dret, si es nega l’existència del subjecte, tot és il·legal i inacceptable. Qui tria? En el fons, cadascun dels ciutadans de Catalunya. Si se senten o no part d’aquest subjecte sobirà. Perquè totes les sobiranies primer es proclamen i després s’exerceixen.