Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

23/8: Sota una samarreta del Barça

A KIRKUK la policia iraquiana ha aturat un nen de dotze anys que duia una samarreta del Barça. A sota hi portava un cinturó d’explosius, preparat per cometre un atemptat suïcida. La imatge és colpidora per moltes raons: el concepte mateix d’atemptat suïcida, el fet horrorós que siguin nens (al Pròxim Orient i encara més a l’Àfrica), sota instrucció de Daeix... Però reconec que la samarreta del Barça afegeix a la imatge -hi ha un vídeo de la detenció- un impacte afegit, perquè desmunta algunes de les defenses mentals que construïm per rebaixar el dramatisme de la situació. De vegades, veient el que passa a les zones on actua Daeix, ens blindem mentalment en una distinció entre l’allà i l’aquí: això passa allà. Com si entre aquests dos espais no hi hagués relació, com si fossin impermeables. Una samarreta del Barça, com la que porten tants nanos a casa nostra, ens recorda que aquesta distinció és impossible, que no hi ha espais impermeables. Hi ha una altra muralla mental protectora que ens fa veure aquestes coses com si fossin medievals, d’un altre temps que no és el nostre, com si els autors visquessin en un món antic i remot. La samarreta del Barça ens recorda també que el mal no és allà i abans. És aquí i ara.