11/7: Tinta de calamar
LA PRESENTACIÓ de la llei del referèndum ha provocat crítiques escandalitzades en l’opinió publicada espanyola. Denuncien, indignats, la manca de garanties: no hi ha participació mínima, no hi ha majoria qualificada, no queda clar el cens... Imaginem per un moment que tots els dirigents sobiranistes llegeixen aquestes crítiques i en queden convençuts. I que la setmana que ve presenten una nova llei on hi hagi tot allò que figura que els mitjans espanyols ara hi troben a faltar. Llavors, se suposa que els mitjans que ho criticaven publicarien un titular enorme: “Ara sí!” I exigirien en el seu editorial que, superats els defectes denunciats per ells, el govern de Rajoy respectés la celebració del referèndum i n’assumís el resultat. Oi que tot sabem que això no passaria? Oi que sabem que si el contingut de la llei del referèndum hagués estat un altre les crítiques haurien estat les mateixes, perquè del que estan en contra no és d’aquest o d’aquell article sinó de fer un referèndum, es faci com es faci i tingui les garanties que tingui? Llavors, les crítiques a com es fa són pura tinta de calamar, per confondre. No volen que es faci. Ni així ni de cap manera. És als sobiranistes als qui els interessa que es faci bé (tant com es pugui).
