Publicitat
Publicitat
image-alt

XAVIER ANTICH

Parla’m com la pluja i deixa’m escoltar

E n una carta datada l’abril del 1336, el poeta Petrarca va escriure al seu amic Dionigi da Borgo San Sepolcro, mestre de teologia i filosofia a la Universitat de París. És la més cèlebre, i potser la més...

El descobriment de les altures

El 25 de juliol de 1796, a les 4 de la matinada, un jove filòsof de vint-i-cinc anys sortia de Berna per endinsar-se, durant set dies, pels Alps suïssos. Era la seva primera incursió a l’alta muntanya, que...

El descobriment de les altures

El 25 de juliol de 1796, a les 4 de la matinada, un jove filòsof de vint-i-cinc anys sortia de Berna per endinsar-se, durant set dies, pels Alps suïssos. Era la seva primera incursió a l’alta muntanya, que...

Les toponimistes mudes

Entre la immensa tropa que s’ocupa de la riquesa dels mots, hi ha una figura fascinant: la del toponimista, preocupat, en alguns casos fins a l’obsessió, pels noms dels llocs. Estranya preocupació, la de...

Caminar com a forma artística

Hamish Fulton és un artista estrany, pertorbador i fascinant. Des de fa anys ha basat bona part de la seva pràctica artística en una convicció: caminar és una forma d’art. Va començar a fer-ho en l’època en...

El pensament del cos que camina

Hi ha paraules que, alguns cops, tenen tanta força i lucidesa que desborden, per excés i sobreabundància, la conjuntura concreta per a la qual van ser pensades. Passa poques vegades, però és com si es...

El pensament del cos que camina

Hi ha paraules que, alguns cops, tenen tanta força i lucidesa que desborden, per excés i sobreabundància, la conjuntura concreta per a la qual van ser pensades. Passa poques vegades, però és com si es...

La postveritat de Fontcuberta

Joan Fontcuberta ha tornat a fer un fake. Altre cop. Però ara, amb Ximo Berenguer, l’estratègia ha estat molt més sofisticada, perquè ell s’ha amagat mentre uns altres presentaven, com un descobriment,...

No et posis filosòfic!

Una estranya convicció, molt generalitzada, tendeix a atribuir a la filosofia una forma de reflexió abstrusa i hermètica, que es caracteritza pel seu allunyament de la vida i la realitat. Quan pregunto als...

I què hi veiem, quan mirem dins?

Hi ha alguna cosa fascinant en els pioners de qualsevol cosa. Aquells que s’han atrevit a penetrar en llocs no fresats o encara no il·luminats per la llum que els altres hi han deixat, i que proven...

La llibertat, apassionadament

Estranya cosa, la llibertat: quan no se’n té, potser no es troba a faltar, però qui l’ha tastat és impossible que se n’estigui. Aldous Huxley va imaginar una contrautopia a Un món feliç : una societat que...

L'amor a les idees

S empre m’he preguntat si les grans obres literàries, aquelles sobre les quals no hi ha dubte de la seva transcendència, des d’Homer o les tragèdies gregues fins a les més rellevants del nostre temps, estan...

L’amor a les idees

Sempre m’he preguntat si les grans obres literàries, aquelles sobre les quals no hi ha dubte de la seva transcendència, des d’Homer o les tragèdies gregues fins a les més rellevants del nostre temps, estan...

Per què ens calen les arrels?

Per què ens calen les arrels? ¿Per quedar-nos en un lloc, per tenir un lloc propi, per sentir-nos segurs? És possible, però tot això no només no seria motiu suficient, sinó que, des de cert punt de vista,...

Com ens ho hem de fer, plegats?

A partir de quin moment un esdeveniment pot esguerrar una vida? ¿A partir de quan el drama irreversible d’un destí pot ser revertit? I, en termes col·lectius, on tot depèn de tots i on les coses van o no...

Com ens ho hem de fer, plegats?

A partir de quin moment un esdeveniment pot esguerrar una vida? ¿A partir de quan el drama irreversible d’un destí pot ser revertit? I, en termes col·lectius, on tot depèn de tots i on les coses van o no...

¿Llegir és viatjar sense sortir de casa?

Si ho fos, seria una enganyifa. L’autèntica lectura ens porta tan lluny de nosaltres mateixos que, quan hi tornem, ja no som capaços de reconèixer-nos. Ens retrobem canviats a nosaltres mateixos, i de...

Adeu a la Model, benvinguts al gran panòptic

Aprimeres hores de la matinada del dissabte 8 d’agost de 1908 s’havia congregat, al davant de la presó Model de Barcelona, una multitud. Joan Rull i Queraltó, condemnat per la bomba del Palau de Justícia,...

Llançar-se a les aigües, entre la inseguretat i el somni

He tornat a llegir Gaston Bachelard. El primer cop va ser durant la meva formació com a filòsof, però aleshores estava més preocupat pels rigors conceptuals i teòrics dels Husserl, Cassirer i Merleau-Ponty...

Tot a tocar, però més lluny que mai

En l’època de la disponibilitat total, tendim a pensar que tot ens és accessible i disponible, a toc de clic. Tenim a l’abast, en uns segons, textos que unes dècades enrere haurien estat patrimoni exclusiu...

Digueu-ne mentida, simplement

Ho va formular amb contundència Aristòtil en un text fundacional de la cultura europea, la Política : “Només l’ésser humà, entre els animals, posseeix la paraula. La veu és una indicació del dolor i del...

L’autoritat de l’aurora

Hi ha un exercici de la mirada al passat que és pura nostàlgia: la mirada enrere que és, de vegades, una fugida del present. Per insatisfacció, per exhauriment, per incapacitat de conviure amb complexitats...

Ser d’un lloc, ser d’enlloc

Què vol dir “ser d’aquí”? Què vol dir “ser d’un lloc”? Aquestes són les preguntes sobre les quals Joan Vergés i Sílvia Planas, en nom de la Càtedra Ferrater Mora i l’Institut d’Estudis Nahmànides, em van...

Què resta, en nosaltres, dels llibres que hem llegit?

Avui és Sant Jordi. I és un d’aquells dies en què és molt plaent sentir-se part d’una multitud. No d’una massa indiferenciada i anònima, sinó d’una multitud de subjectes, que no reneguen de la seva...

El funàmbul, a sobre de la corda estesa, en l’aire

Hi ha un dibuix amb aquarel·la de Paul Klee, fet el 1923, que va titular Der Seiltänzer: literalment vol dir “el que dansa a sobre de la corda”, però pot traduir-se per El funàmbul, que és el nom amb què...

Apologia de les llibreries

Cadascú té les seves manies. Des de fa molt de temps, no trobo millor manera d’entrar en el misteri que sempre és aquesta estranya aglomeració de gent que és una ciutat que visitant les seves llibreries i...

Bastir un refugi a la intempèrie amb les fulles escampades per terra

En el pròleg al seu llibre Andar tropezando (Libro de Notas, 2009), Suso de Toro inclou, amb el títol de Botella al mar, els fragments del diari d’un escriptor. En la primera entrada, de maig de 2000, a...

Ni en l'escriptura estem sols

M'agraden els dietaris, ho confesso. No és només curiositat per la vida dels altres. És, em sembla endevinar, el gust per la vida en aquells que no poden resistir-se a l’impuls de convertir-la en...

Escriure, dia rere dia

Són fascinants els dietaris, aquests fragments d’escriptura, no necessàriament sistemàtica ni continuada, a través dels quals algú, que no pot resistir-se a fixar en paraules els seus pensaments, deixa...

Donar el temps

Hi ha gent que, quan parles amb ells, sempre estan mirant el rellotge. De vegades dissimuladament, gairebé de reüll, de tant en tant. Però alguns de manera persistent, com si estiguessin més pendents del...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >