Publicitat
Publicitat
image-alt

XAVIER BOSCH

Els nostres Fets d’Octubre / La divisió era això

Els nostres Fets d'Octubre L’esperança de vida dels catalans és de 83 anys. Per sort, més enllà dels llibres d’història i de la Viquipèdia, encara hi ha molts conciutadans que van viure els Fets d’Octubre...

El conte de la caixa fonedissa / La gran ofensa de Rajoy

El conte de la caixa fonedissa Hi havia una vegada un país de gent treballadora i estalviadora que guardava els seus diners en entitats financeres sense ànim de lucre. L’obra social era un valor. La...

Els 980 i l’heroi anònim / TV3, en defensa pròpia (II)

Els 980 i l’heroi anònim La fletxa cap amunt d’avui mereixeria ser per la valentia i la coherència d’Àlex Rigola, per la personalitat de Gerard Piqué i per les assenyades paraules d’ahir del català més...

Els valors del Dalai-lama a Badia

Adeu minuts de casa, aparco el cotxe a Badia. A la població més etiquetada -i potser més desconeguda- del Vallès, el 27-S d’ara fa dos anys, van votar 7.623 persones de les 10.000 que hi tenien dret. Va...

The revolution of twisted smiles

We will vote or we will not: that is the question. With two days to go before 1 October, the focus is no longer on independence, but rather the reinstatement of fundamental rights that were thought to be...

La revolució dels somriures esqueixats / Qui dia passa, Espanya empeny

La revolució dels somriures esqueixats Votarem o no votarem, aquesta és la qüestió. A dos dies de l’1-O, el tema ja no és la independència sinó la recuperació de drets fonamentals que crèiem consolidats i...

La independència tenia un preu / Rajoy vol guanyar per 10 a 0

La independència tenia un preu A aquestes altures del Procés, fer qualsevol profecia que vagi més enllà d’un parell d’hores és tenir molts números de fer el ridícul. Ningú no sap què passarà. Ni avui, ni...

La mirra amarga de la por / Hola, Europa, que hi ha algú?

La mirra amarga de la por Carles Riba, un dels nostres grans poetes i líders morals, es va haver d’exiliar a França el 1939. Així ho explicava la seva dona, Clementina Arderiu, en una carta escrita a...

Hi ha gent per a tot... però no tanta

En un país de set milions i mig d’habitants, hi ha gent per a tot. Amb aquesta hipòtesi he dedicat la tarda de la Diada a buscar gent que, majoria o minoria silenciosa, continua fent la seva en un dia de...

Això no és Amèrica / Això encara és Espanya

Això no és Amèrica Mentre esperàvem una novel·la sobre Xavier Cugat, Jordi Puntí ens ha sorprès amb un llibre de contes. Beneït sigui aquest Això no és Amèrica, que ens recorda que l’autor és un narrador...

Autoretrat als cinquanta

La doctora s’apunta que faig gairebé dos centímetres menys del meu millor moment. El metre noranta, doncs, ja no tornarà. Del pes, en canvi, ara fa temps que no en parlem. Després d’haver arribat al volum...

Cent coses per resoldre abans de ressuscitar

Senyor, podríem fer, per exemple, que hi hagués aigua potable per als qui encara no en tenen? I que malalties del segle XIX es curin en llocs on són a les beceroles de la ciència? Seria possible que...

Quan enderrocaves el Mur amb un sol dit

He començat per Berlín, Joan. Saps que feia temps que et demanava que hi anéssim junts i tu em deies que no n’hi havia per tant, que està massa de moda i hi ha massa gent. Una ciutat sobrevalorada, era...

Ja només la poesia diu la veritat

La setmana passada la família Carrera -pare, mare, dos nens i una nena- va tornar del lloc de vacances més visitat del món. Volien veure com era el Walt Disney World de Florida amb els seus propis ulls....

He ballat un vals a Viena

Un dia, quan m’entrevistaven per a una revista literària francesa que ja ha plegat per falta de lectors, la periodista va aconseguir fer-me una pregunta diferent. “Vostè ha tingut una vida molt bona”, em va...

L’eco del llac del rei

A dues hores d’Innsbruck, allà on Baviera clava l’ungla del dit del peu al clatell d’Àustria, hi ha el Königsee. El llac del rei, vanant-se de gaudir de les aigües més netes i profundes d’Alemanya, té,...

Et llegiré a mitja veu tota la nit

Soc, ho admeto, home de poques excepcions. Quan conec una persona, per exemple, la mirada sempre se me’n va als ulls. Directe. I m’hi estic una estona que pot variar segons la seva expressivitat, el color...

Una marca personal mai superada

Melquíades Marcial, madrileny d’origen dominicà, va facturar la maleta amb les sabatilles de la bona sort a dintre. Fins que no la va recuperar a l’aeroport austríac, després de mitja hora d’esperar a la...

Una dona avorrida que llegeix

L’Almudena s’ha promès que mai no serà com la senyora que té al davant. No vol assemblar-s’hi però, alhora, no pot deixar de mirar-la. Veu que ha deixat la roba sobre la butaqueta verda, s’ha assegut al...

Quan ja em pensava que era gran

Quan ja em pensava que era gran vaig demanar dormir al llit dels pares. Havia estat l’estiu que havia fet onze anys i l’any que, per primera vegada, havia fet dues coses d’aquelles que marquen un abans i un...

Un amor d’estiu de 1982

El Marcello va entrar a la farmàcia a buscar un analgèsic i s’hi va quedar quatre anys. Era el mes de juny del Mundial d’Espanya de futbol, i amb dos amics genovesos i un Alfa Romeo van arribar a Barcelona....

Quan sempre plou sobre mullat

Si hi ha una cosa que puc afirmar, sense risc d’equivocar-me, és que Falana Greskas va triomfar a Itàlia. La seva tercera novel·la va vendre més d’un milió d’exemplars en tan poques setmanes que els...

El te d’Agatha Christie

Mayfair és, encara ara, el barri de Londres que fa més bona olor. A les terrasses dels seus edificis la primavera hi arriba abans que a d’altres racons de la capital. Els carrers, tocats i posats, conserven...

El dit que assenyalava Amèrica

La mort de JPB va arribar just a temps. El que mai no va comptar és que seria assassinat. Per més enemics que tingués i per més enveja que despertés a dreta i esquerra, no havia considerat que un matí, a...

La mudança de l’Eva pas a pas

La mare va dir que el sopar era a taula i ella va entendre que era el moment de marxar de casa. Amb cinc paraules en va tenir prou per prendre una decisió vital. En aquell instant -“el sopar és a taula”- es...

El secret de l’Upper East Side

Aquesta història es pot explicar des de dos punts de vista. Per a uns serà un episodi tendre, per a d’altres un cas indignant. No ho jutjo. Tan sols explico com van anar les coses, fa uns quants anys, a...

Vida dels Giovanni

Mai no havia fet vacances a l’estiu, en Giovanni Montella. Ni el seu avi ni el seu pare no n’havien tingut mai. Entre finals de maig i mitjan setembre, ni el Giovanni avi, ni el Giovanni fill no s’havien...

Quan tocaven les quatre

Posem que la bossa de patates de la màquina val cinquanta cèntims i tu només tens un euro. El tires pel forat, t’assegures del número que correspon a les patates perfumades de ceba, prems els dos dígits...

Un corresponsal al Vaticà

Feia temps que s’havia promès, com a mèrit professional, que la felicitat no dependria d’allò que escrivia. Ho va decidir quan el director del seu diari, el De Volkskrant, li va comunicar que, com a premi...

La jove de la perla

A Monsieur Rentz, un alsacià prejubilat de la banca, li agradava conduir per autopista. Agafava el carril d’acceleració a tres minuts de casa i enfilava cap a l’Haia, amb paciència, el dipòsit ple, un...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | Següent >