15/12/2011

CR7 a la diana

2 min
Cristiano Ronaldo està al punt de mira de les crítiques dels mitjans madrilenys.

L'1 a 3 del Barça al Bernabéu, més enllà de les moltes conclusions futbolístiques i sociològiques ja subratllades pel diari, va evidenciar també que l'oscil·lació tèrmica dels diaris esportius de Madrid és més àmplia que la seva competència de Barcelona. As i Marca són més eufòrics en els bons moments però, com van demostrar en les portades de diumenge i de dilluns, també són més crítics amb el seu equip quan les coses es torcen. La contundència de la victòria del Barça deixava poques excuses, però els articles de l'anomenada "caverna mediàtica" eren molt severs contra el Reial Madrid. Especialment injustes semblaven les crítiques cap a un Cristiano Ronaldo que no va fer un bon partit, va estavellar tres xuts de falta contra la barrera, va fer lluir Valdés en dues intervencions i, sobretot, va fallar dos gols dels que mai no perdona. Una vegada més, per salvar-se ell, qui va obrir el foc contra CR7 va ser el seu propi entrenador. Mourinho, en calent, va assenyalar dos jugadors: Özil, per no haver tallat el contraatac de Messi en l'inici de la jugada del gol de l'empat, i Cristiano, per haver fallat aquests dos gols clars, en moments significatius. La realitat és, però, que quan Ronaldo va obrir massa el peu dret a la primera part, ni Mourinho ni ningú no podia saber que quatre minuts després vindria el gol de Messi. Per tant, fer aquesta mena de relacions causa-efecte és summament fàcil. Tampoc era possible d'endevinar que, un minut després d'enviar a fora un dels remats de cap més fàcils de la seva vida, Cesc Fàbregas sí que encertaria a ensenyar-li com es remata en planxa i sentenciar el partit.

Va semblar, talment, que Mourinho es venjava de les declaracions de Cristiano al Sebas Guim, de TV3, després de perdre 0 a 2 a les semifinals de la Champions de la primavera. Quan el davanter del Madrid va gosar criticar el sistema garrepa que emprava el seu equip per jugar contra el Barça, Mourinho es va enfadar tant amb ell que el va esborrar de l'equip en el partit següent, al Bernabéu contra el Saragossa, i allà el Barça va sentenciar la Lliga. Aquest cap de setmana, l'entrenador s'hi va tornar, el va castigar obligant-lo a jugar a Ponferrada i la premsa va anar a remolc. Amb un Florentino Pérez intocable, amb un Mourinho protegit pel president, els mitjans van haver de posar Cristiano Ronaldo a la diana. I aquí va començar un pim, pam, pum cruel i injust, amb un jugador que és rebec i fatxenda però que porta, en el Madrid, una mitjana d'un gol per partit. No és veritat que s'amagui en els grans partits. Potser l'angoixa per ser el millor no l'ajuda, però si hi ha algú en aquest Madrid que ho intenta tot i que està en forma és ell. Fa quatre dies, literalment, consideraven que era millor que Messi, insistien que la Pilota d'Or hauria de ser per al portuguès, i ara, de cop i volta, el destronen i el posen a l'altura d'aquella portada de la temporada passada: "Benzema está muerto". Quina vista.

stats