27/08/2011

Cesc, amortitzat en dues estonetes

2 min
Cesc, just després de marcar el segon gol de la final, el seu primer en un partit oficial amb el Barça.

Deu minuts contra el Madrid i onze contra el Porto. Dues Supercopes, dos títols i un gran gol per sentenciar, potser, una de les finals que el Barça de Guardiola ha guanyat amb un joc menys brillant, que demostra fins a quin punt estem malacostumats. Cesc, que per superstició va decidir mantenir el nom de Fàbregas sobre el seu dorsal, ha tingut la sort que buscava.

Segurament li hauria agradat sortir a l'estadi Lluís II com a titular, agafat de la mà d'un nen reclutat per la UEFA, però el seu retorn al Barça no podia tenir més èpica, efectivitat i protagonisme. Guardiola ha encertat -també en això- en donar-li les dues estonetes de les dues finals, quan els rivals ja no poden dir fava i, amb massa ràbia i massa rebentats, solen buscar -i acostumen a trobar- la cama dels jugadors del Barça. Una estrella mundial com Fàbregas converteix el que per a molts futbolistes serien els minuts de les escombraries en instants de glòria. Seva i de l'equip.

La teoria deia, a totes hores, que Cesc era un jugador que tenia arribada a l'àrea. Ahir ens en va ensenyar la demostració pràctica. Quan portava sis minuts al camp, va arrencar des de Niça intuint que Messi, com si encara juguessin junts al cadet A del 2002, li faria una passada a l'espai, entre el punt de penal i el porter. Fàbregas sabia que Messi no dóna assistències, fa els regals del tió, els Reis i el Pare Noel, tots junts i tots alhora, a cada pilota que envia dins de l'àrea. I Cesc, arribant amb l'esprint de la photo finish , va esmorteir-la amb el pit i, abans de trobar-se el porter del Porto al damunt, va respondre de l'única manera que podia fer-ho: afusellant-lo abans que la pilota toqués a terra. És el seu primer gol en partit oficial amb la samarreta del Barça i costarà molt que, en els molts que vindran, puguin superar aquest en bellesa i transcendència.

La mare i la nòvia

En la celebració del gol a les localitats properes a la llotja, vam veure la seva nòvia i la seva mare -que encara no s'ha assabentat de la prohibició de fumar als estadis- amb una abraçada còmplice. Les dones que han vist patir el Cesc en els dos últims estius s'han alliberat veient-lo finalment sent un jugador de primera fila mundial decisiu per aixecar copes.

Just al final del partit, quan es va abraçar amb el president Sandro Rosell, en Fàbregas li va dir a cau d'orella: "Presi, sort que he vingut abans del 31 d'agost perquè, si no, m'hauria perdut aquests dos títols". Ja n'ha guanyat tants a Barcelona en deu dies com a Londres en vuit anys jugant amb l'Arsenal. Ahir, al Principat de Mònaco, el va celebrar amb una bandera estelada penjada al coll.

stats