Publicitat
Publicitat

CAFÉ BAVIERA

I Cruyff va aconseguir ser xiulat

Va arribar a Catalunya farà quaranta anys. Des d'aleshores ha estat el primer capità del Barça a dur la senyera al braç, l'entrenador durant vuit anys i, finalment, ha fet de seleccionador nacional català durant tres anys o, el que és el mateix, durant quatre partits. Ahir, a Cornellà-El Prat, el partit Catalunya-Nigèria era pràcticament l'últim homenatge a Johan Cruyff per haver posat tot el seu prestigi al servei d'una selecció d'una nació sense estat. Per aquest motiu, abans del partit i dels himnes, al seleccionador se li va donar un micròfon perquè s'adrecés a una afició que, com deia aquell, duia una estelada a cada mà. I Johan Cruyff va començar amb un "Buenas noches " que va provocar la sonada xiulada d'un públic sensible a valorar més les qüestions identitàries que les futbolístiques. I, després, Cruyff, com ha fet sempre, durant quaranta anys, va fer tot el seu discurs en castellà. I, durant tota l'estona, va ser xiulat per un públic decebut. De Cruyff, segurament, no n'esperàvem un "Visca Catalunya" ni cap arenga política. Tan sols per cortesia, per educació o per ser tan llest com sempre se'ns ha assegurat que és, només havia de fer el gest de dir dues paraules en català. Ni que fos en l'últim dia. Just abans de jubilar-se. Però ni això. El qui va criticar Messi perquè no parla anglès, va ser incapaç de dir ni tan sols "bona nit". Res de nou. Cap sorpresa. Gràcies, mestre.

La segona decepció de la nit, que serà la fruïció del Marhuendas, va ser el fracàs en el nombre d'assistents a Cornellà-El Prat. Ni tenir Cruyff a la banqueta, ni tenir els millors jugadors del país al camp, ni estar -segons diuen- més a prop que mai de la independència, va servir per tenir més cadires plenes que buides al camp de l'Espanyol. Ni l'enorme embús de la ronda de Dalt, ni els problemes del Ticketmaster durant el cap de setmana amb les entrades del partit no són excusa per tan poca gent. Tot plegat agafa més aires de partit de costellada de La Marató que de partit internacional amb tots els ets i uts. Per Catalunya juga, d'entrada, un futbolista retirat com Sergio González. L'alineació inicial diu que Montoya és al camp però, en realitat, sobre el lateral dret hi ha Marc Bartra. Els dorsals dels jugadors nigerians tampoc es corresponen amb la realitat. Es fan onze substitucions i encara acabes jugant amb un coix… Muntem un partit a l'any i el desgavell, mani qui mani a la Federació, és sempre similar. Al capdavall, els partits en què l'objectiu principal dels futbolistes és no prendre mal s'haurien de suspendre i tornar els diners als espectadors. Això sí, vist tot el partit per televisió, només em queda un dubte: si la samarreta de Custo Dalmau m'agrada menys del pit o de l'esquena.