Publicitat
Publicitat

D'independents a independentistes/Una bala perduda

D'independents a independentistes

Artur Mas ha donat l'alineació. Poques sorpreses. Menys independents i més independentistes. El president sap que per jugar-se-la a una sola carta, en aquest caixa o faixa en què s'ha embolicat, cal gent de confiança, persones de partit i pocs invents. A més a més, i malgrat el pacte d'estabilitat amb ERC marcant-lo des de fora, Mas necessitava un govern fidel, en el moment econòmicament més dèbil i amb el delicat objectiu sobiranista al davant. Hi ha, també, una altra clau que cal saber. Fa dos anys, tant gent de CDC com d'UDC li van retreure que després de set anys de travessia del desert triés consellers que, en nom del "govern dels millors", no havien suat la samarreta en els temps de vaques magres per al partit. Ara tots els càrrecs són per a pesos pesants. A Unió, per exemple, més enllà del tàndem Duran - Sánchez Llibre que són la veu a Madrid, els tres escuders més fidels (Ortega, Pelegrí i Espadaler) ja tenen cadira al consell executiu. A govern, repeteixen també els dos dimonis de les retallades. Tant Irene Rigau com Boi Ruiz coneixen el seu ram, tenen idees per combatre la crisi i són valents a l'hora d'aplicar-les (encara que el conseller de Salut ja faci dos anys que, preventivament, no llegeix cap diari). A Ensenyament, a més a més, Rigau té la missió del marcatge estret al ministre Wert. Una feina que desgasta però que és imprescindible per a l'equip.

Mas, finalment, també ha premiat els homes que han patit amb ell la fredor de Palau. A Germà Gordó li ha tocat Justícia; a Francesc Homs li han cantat la grossa: portaveu, conseller de Presidència (i d'exteriors). Després de dos anys d'acord amb el PP per desmantellar la millor obra de Carod-Rovira, a CiU li toca tornar a teixir amb Europa. Fer i desfer per tornar a fer. En Quico, la nostra Penèlope.

Una bala perduda

Jordi Pujol ha explicat en alguna ocasió que un dels pitjors tràngols que hi ha en política és decidir quins consellers no repeteixen. En aquest cas, se'ls han remollit les neules a Bozal, Cleries, Mena i a un Lluís Recoder que ha tornat a ser el més hàbil de la colla anunciant, en l'últim revolt, que no volia continuar. Aparcat en una conselleria sense pressupost i sense obres per fer, qui sap si, arribat el moment, aquest és un pas enrere per fer-ne tres endavant. Cleries, gestionant els dos euros per la dependència, fa la sensació que ha estat víctima de les quotes. Amb l'adéu -cantat- de Pilar Fernández Bozal, calia una altra dona i Neus Munté ha substituït Cleries a Benestar i Família, dos conceptes que van de baixa. Pel que fa a Francesc Xavier Mena, el dia que el crac d'Esade va debutar al Parlament fent cites en japonès tots vam adonar-nos, i ell el primer, que no era d'"eixe món". I, finalment, hi ha el cas de Felip Puig, l'únic que ha canviat de cartera. Mas no li va acceptar la dimissió a Interior, però ara li treu el bat de beisbol i el recol·loca a Ocupació i Empresa. No és un premi però tampoc és una humiliació per a una peça clau a CDC. Felip Puig, que, fins a l'últim dia al capdavant d'Interior, ha presentat èxits en la lluita contra la delinqüència (detinguts ahir una banda de 7 violents que robaven a domicilis del Vallès i el Baix Llobregat), ha tingut, des de la primera gran moguda, un problema amb els antiavalots. Se'ls en ha anat la mà i, siguin els comandaments o els escopeters, l'han dut a l'hort ocultant-li informació. És inconcebible que marxi d'Interior sense aclarir què va buidar l'ull d'Ester Quintana si no va ser, com encara sosté, una pilota de goma. La seva gent li ha fet el llit dues vegades. I sembla que encara no ho hem vist tot.

PUBLICITAT
PUBLICITAT