Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Ha nascut Màgic Cesc

Sex, Cech, Zecs, Secx... Els locutors espanyols encara no han après a dir el seu nom i Fàbregas ja ha fet el seu millor partit amb el Barça, catorze mesos després del seu fitxatge. Vilanova ha fet la teràpia amb Cesc que sempre li va negar Guardiola i el jugador d'Arenys ha respost a la confiança d'un míster que l'ha posat de titular en tots els partits de Lliga. Vuit de vuit i, al final, Cesc ha après els mecanismes de l'equip. Ahir, a més, va excel·lir més allunyat de l'àrea, no fent de fals nou -on havia jugat els seus millors minuts amb el Barça- sinó al mig del camp en el lloc d'un Xavi que, descansant a la banqueta, devia quedar bocabadat amb les passades decisives del seu company i amic.

Punt d'inflexió?

No podem saber si hi haurà un abans i un després de Cesc al Barça però el recital de passades de gol d'ahir a Riazor omplirà moltes pàgines els pròxims dies. La precisió en la profunditat perquè marqui Jordi Alba al minut 2 és esplèndida. Però ho millora al minut 17, amb un regal d'esperó a Messi que, gràcies al moviment de Cesc, es troba tot el passadís per a ell. I, millor encara, la passada a peu girat, i gairebé d'esquena, en el quart del Barça, en el moment que més el necessitàvem en un partit boig que vam haver de guanyar tres vegades. Aquella assistència no era de Cesc, era de Magic Johnson. Com diria Ernest Folch en aquesta mateixa pàgina, la tercera passada de gol de Cesc va ser art contemporani. La connexió entre Messi i Cesc va començar al cadet i sembla que acabarà quan, d'aquí vint anys i amb panxa, juguin amb l'equip de veterans.

El partit d'ahir, però, sentint-ho per Cesc Fàbregas, passarà a la història pel resultat d'un partidàs que l'àrbitre va insistir a donar-li emoció. Paradas Romero va donar vida no només al Deportivo sinó que semblava que buscava, amb insistència, que la Lliga s'igualés. Amb 0-3 xiula un penal per una jugada que ni tan sols és falta. Primera groga per a Mascherano. A la segona part, ja amb 3 a 4, xiula una altra falta a Mascherano que tampoc no ho és, segona groga i al carrer. I el Barça a remar amb deu herois durant quaranta minuts. El que va fer Paradas a Galícia és de rècord: expulsar amb dues grogues un jugador que no en mereixia cap.

I aleshores, per controlar la situació, Vilanova va tornar a guanyar el partit en substituir Cesc en la seva millor nit. Situar Xavi a tocar i tocar, a propet sempre de Messi, Iniesta i Busquets, va ser el millor antídot per a un infart que va rondar per la casa de molts culers que van veure el partit per un Canal+ on se'ls va tornar a veure el llautó.