27/08/2017

He ballat un vals a Viena

3 min
He ballat un vals a Viena

Un dia, quan m’entrevistaven per a una revista literària francesa que ja ha plegat per falta de lectors, la periodista va aconseguir fer-me una pregunta diferent. “Vostè ha tingut una vida molt bona”, em va dir. D’entrada, no vaig sentir la interrogació per enlloc i em va desconcertar. Si era una afirmació no sabia on volia anar a parar. ¿M’insinuava que era un autor amb la vida resolta o m’estava dient, en canvi, que gràcies als royalties dels drets d’autor i les traduccions de les meves novel·les de ciència-ficció jo havia pogut viure a cos de rei? I, en qualsevol cas, per què aquella periodista que semblava documentada, rigorosa i educada, gosava parlar de la meva vida en passat, com si ja estigués a l’última pregunta? Pitjor encara, aquell “vostè ha tingut” em va fer sentir com si li estigués concedint una entrevista pòstuma, d’aquelles que es guarden al calaix i només es publiquen quan l’has palmat i aleshores els lectors la devoren resseguint-la amb el dit i amb una esgarrifança a l’espinada. Les paraules dites en vida adquireixen, quan som morts, una transcendència definitiva que fa posar la pell de gallina. Però jo era ben viu. En aquella gira europea n’acabava de fer setanta, havia donat ordres a la meva agent literària de Florida que anéssim només a hotels que tinguessin gimnàs i cada matí feia una taula d’estiraments, peses i abdominals que no hauria pogut completar quan en tenia trenta. Acabada l’última entrevista del dia, quan em vaig quedar sol, a l’habitació de l’hotel de davant de la catedral d’Estrasburg, vaig fer inventari de la meva vida bona. I ho vaig anar anotant, desordenadament, com la memòria.

He ballat un vals a Viena amb la meva filla. M’he banyat a tots els oceans del planeta. He comprat un apartament sobre el Central Park. He vist sortir el sol a Hiroshima. M’han tancat, només per a mi, un canal a Venècia. He tingut taula als millors restaurants. He brindat amb Kennedy a la Casa Blanca. He jugat a golf a Saint Andrews. He vist òperes a Bayreuth. M’han donat un premi a Estocolm. O era a Oslo? I, entre llibre i llibre, he tingut una vida secreta que no sortirà mai en cap biografia.

Encara em queden històries per explicar, però m’han fugit les paraules. Just quan tenia més coses a dir, quan havia après com anava la vida, se m’han esborrat els noms i les ciutats i, més sovint del que voldria, confonc el bé i el mal. No ho vull reconèixer en veu alta però diria que la meva família ha notat que, segons com, se me’n va el cap i, de vegades, triga a tornar. Avui mateix, assegut al balancí de l’habitació, veig com el meu fill i la minyona dels matins em preparen la maleta per anar a una residència. Els meus fills s’han assegurat que sigui la millor de tot Miami. Diuen que hi estaré molt bé, que menjaré millor que a casa i que el cuiner ja sap que la sal, ni tastar-la. Tindré una infermera sempre a punt, faré trampes jugant a cartes amb amics que faré de nou, pintarem cartolines com quan érem nens i hi haurà, a tota hora, una tele engegada per si mai passa res al món que encara ens pugui esgarrifar. M’asseguren que, per als qui estem millor, hi haurà ball cada dijous a la tarda.

stats