Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

L'arriscada ironia del Tata Martino

Fa deu anys que el Barça té una sort. El seu entrenador, en roda de premsa, dignifica el club. Per educació, argumentació i falta d'estirabots, el que diu no avergonyeix cap barcelonista, sigui del bàndol que sigui. Cadascú al seu estil, Rijkaard, Guardiola, Vilanova i Martino han sabut comunicar les seves intencions, blindar el vestidor i donar satisfacció als neguits dels socis a través d'uns mitjans de comunicació que, a banda de formular les preguntes, fan de caixa de ressonància de les seves explicacions.

Rijkaard, fent-se l'orni o el fumat, aplicava el sentit comú a les respostes. Guardiola, amb la seva intensitat, que traspuava passió i obsessió per la feina cada vegada que s'asseia davant dels mitjans, va semblar que en l'últim any, i després de la gran actuació del " puto amo " al Bernabéu, va acabar cansat de sentir-se a ell mateix. Vilanova, malauradament, no va tenir temps de repetir gaires idees. Amb franquesa empordanesa, tenia un missatge directe, sense embuts ni subterfugis. Al Tata Martino tot just l'estem descobrint, també, assegut davant dels periodistes. Tinc la sensació, però, que els vint minuts de la roda de premsa d'ahir serviran per conèixer-lo millor. Per una declaració de principis ("En l'atac directe també hi pot haver bellesa", "La bellesa no es pot dimensionar per la quantitat de tocs de pilota") i per l'ús d'una ironia que, segons com, em fa patir que se li giri en contra. Ahir, quan Joan Poquí, del Mundo Deportivo , li va preguntar per la crisi del Milan, el Tata, sense immutar-se, sense riure, sense obrir exageradament els ulls d'aquella manera que fa, que sembla un lèmur que vol i dol, va deixar anar la seva primera gran frase: "Pero nosotros también estamos en crisis ". La sala va riure. Ell no. Em temo que aquesta ironia -i un punt de fatxenderia que fins ara li desconeixíem- es convertirà en un bumerang quan arribi la primera derrota (que m'ensumo que no trigarà).

Martino, igual que els seus tres predecessors, llegeix molts diaris. La diferència és que el Tata no se n'amaga i, a cada roda de premsa, ho demostra obertament. També diu que escolta coses. Ja ens dirà quines. Dilluns el 80% dels oients del Tu diràs de RAC1 van respondre que les crítiques al joc del Barça són injustes. El 75% dels oients que van trucar a La graderia de la SER van opinar que el Barça potser no juga gaire bé però que la premsa s'està passant tres pobles. La hipercrítica de molts opinadors, doncs, no sembla que es correspongui gaire amb el sentir majoritari de la graderia. Esclar que, com va dir el periodista Chus Carrillo, ahir a BarçaTV, "a la vida hi ha gent rara, gent que trepitja vidres i l'entorn del Barça". Per si de cas, no em trauré els mitjons.