Publicitat
Publicitat

L’equip dels somnis impossibles

Xavi Hernández, que avui es posarà la samarreta del Barça per última vegada, va fer una revelació molt interessant el dia que, en roda de premsa, va anunciar que deixava el Barça i se n’anava tres anys a Qatar. Va explicar que, a vegades, amb el Víctor Valdés i l’Andrés Iniesta parlaven que ells, jugant al Barça, guanyarien deu Lligues i cinc Champions.

El porter es va rendir abans d’hora, Iniesta encara hi és a temps i Xavi, si guanya la difícil final d’avui, se n’anirà amb vuit Lligues i quatre Champions al seu palmarès personal i intransferible. La xifra aconseguida no només és sublim sinó impensada per qualsevol barcelonista que no tingui accés a la privacitat del vestidor. En canvi, la confessió del capità a l’hora de les absoltes ens indica que l’ambició del grup era enorme i, sobretot, demostra la confiança que la plantilla tenia en ella mateixa perquè aquest cicle històric del Barça encara fos més triomfal.

Segurament, aquest compte de la lletera que feien en privat i que mai haurien gosat revelar amb un micròfon al davant comptava que hi hagués hagut més sort en les semfinals de Lliga de Campions contra l’Inter, el Chelsea o el Bayern Munic i més continuïtat a la banqueta. Qui sap si comptaven que Guardiola no es buidaria al quart any, o que la il·lusió de Vilanova no fos un repte estroncat per la desgràcia, o que...

No valen laments. El Barça ha guanyat més del que imaginàvem els socis però menys del que somiaven els cracs. Ells creien que caurien més Lligues i alguna Champions més. Avui, a Berlín, tenen la ferma voluntat de no deixar escapar aquesta Copa d’Europa, la quarta de Xavi, Iniesta, Messi...

Luis Enrique va admetre que tenen ganes, sobretot, de triplet, perquè mai cap equip l’ha aconseguit dues vegades, i el Barça té a tocar una fita que semblava impossible de repetir i que, tan sols sis anys després, podria tornar a posar a la vitrina. Per això caldrà jugar amb les dosis de talent, humilitat i professionalitat que ha demostrat el Barça en tots els partits importants dels tres últims mesos. Caldrà no menystenir un equip guanyador i hipercompetiu com és el campió italià. El Barça va arribar a Atenes ebri de Lliga i pensant que sense els dos centrals titulars del Milan (Baressi i Costacurta) allò seria bufar i fer ampolles per a Romário. La baixa important de Chiellini, avui, només ha de ser un estímul més perquè Luis Suárez marqui el gol que ens deu per la confiança que li vam demostrar quan, a la sortida del Mundial, era un jugador empestat, una vergonya futbolística. Avui ens ho tornarà amb el gol de la victòria. Tant de bo.