30/06/2015

La Masia, posem per cas

2 min
L’edifici de La Masia, el Centre de Formació Oriol Tort.

La temporada perfecta del Barça de Messi i la continuïtat de Luis Enrique, amb renovació afegida, han obligat a trobar altres punts de discussió en la campanya a la presidència del Barça. Més enllà de Qatar, del referèndum sobre la continuïtat de Xavi Pascual i d’un concurs -absurd i estèril- per veure qui és més amic de l’indesitjable de Mino Raiola, La Masia ha esdevingut el nucli futbolístic de la campanya. No es tracta de la categoria en què juga el filial, ni de quants jugadors arriben al primer equip, perquè, al capdavall, en l’any de Martino vam tenir el percentatge més alt de jugadors del planter des de la creació de La Masia i no vam guanyar res. Es tracta, sobretot, del criteri i el sentit de com es fan les coses. Parlem de la feina ben feta.

El barcelonisme oficial sovint s’omple la boca de valors però es detecta que, en molts dels jugadors del planter, els valors són uns de molt determinats que tenen poc a veure amb l’esperit del club. Posem per cas que la major part dels jugadors del Barça B tenen pressa per cobrar molt, per signar un compromís amb el primer equip, per estrenar el millor cotxe i, mentrestant, cardar pels descosits. Res de nou. En els primers anys del Miniestadi, quan els vestidors d’entrenament encara eren al Camp Nou, un defensa cepat m’assegurava que, de cada deu dies, n’hi havia nou que es perdia pel camí amb alguna noia que l’esperava. Avui les coses no han canviat gaire. Posem per cas que el nou director del futbol base, veient com anava la temporada ja amb Vinyals a la banqueta, va baixar al vestidor del Mini i va dir als nois que s’espavilessin, que no tot era el sexe i dur l’escut del Barça al pit i que o bé començaven a guanyar partits o, si perdien la categoria, tota la plantilla es quedaria jugant a Segona B. Posem per cas que els va dir, textualment: “D’aquí no es mouran ni les rates”. Un cop el director en qüestió va sortir del vestidor, uns jugadors i altres deien: “Ja pot dir el que vulgui, que jo l’any que ve tinc contracte del primer equip”. “A mi, per contracte, o em pugen o m’han de cedir a un equip de Primera”... I, així, posem per cas que per una orella els va entrar i per l’altra els va sortir una senyora esbroncada. I, esclar, van baixar a Segona B.

La Masia imposa una manera de jugar. L’àrea de metodologia és, en aquest sentit, un gran encert per evangelitzar les futures generacions en la nostra forma concreta d’entendre el futbol. Però, en canvi, a partir del moment que el borrissol dels joves ja esdevé barba serrada i que els seus representants tenen més pressa que els mateixos jugadors, sembla que el Barça ja no els pugui ensenyar una manera de viure i de comportar-se. Cal recuperar la cultura de l’esforç, la humilitat i l’educació dins i fora del camp. Ara com ara, em sembla més prioritària aquesta disciplina -recuperar Puyol com a exemple- que tornar a fer pujar el Barça B a Segona A, que aconseguir una altra Youth League amb els juvenils o tornar a guanyar 14 dels 15 títols del futbol base, com va passar ara fa dos anys.

stats