Publicitat
Publicitat

AIXÍ HA VIST EL PARTIT

Matrícula d’honor a doble partit

Guardiola continua sent l’entrenador que millor llegeix els partits. Sobretot la vigília de jugar-los

A Berlín per la porta gran. La demostració del Barça va ser tan gran que l’equip es va permetre deixar passar els minuts a la segona part i encara li van sobrar tres gols. Tal com havia passat al Calderón a la Copa, l’eliminatòria queda sentenciada al descans del partit de tornada. Guardiola continua sent l’entrenador que millor llegeix els partits. Sobretot la vigília de jugar-los.

Abans del partit del Camp Nou, el Pep va dir que Messi era imparable, i Boateng encara té el maluc esmicolat. Dilluns va dir que el Barça tenia el millor contraatac del món, i Neymar, Suárez i Messi ja li havien donat la raó abans de la mitja hora. “La pilota com més ràpid va més ràpid torna”, havia assegurat en una frase que és la quinta essència de la seva filosofia del futbol control. Només l’orgull alemany i una baixada de pistó espectacular -en excés- de les estrelles del Barça, que van tan sobrats que fins i tot poden dosificar-se durant tota una segona part, va impedir que el Barça guanyés a Munic per primera vegada a la vida. Això sí, va eliminar el Bayern a la Champions tan sols dos anys després que la piconadora alemanya ens passés per damunt. Amb Luis Enrique -que encara no té cap títol però acumula molts mèrits- el Barça ha estat intractable tant a la Lliga com a la Copa. De fet, l’equip s’ha classificat per a la final guanyant els vuit partits de Copa i cinc dels sis de Champions en una temporada en què el bombo sempre ens ha posat el rival més difícil: el campió anglès, el francès i l’alemany. Als camps del City i del PSG, aquest Barça espectacular al davant, fiable al darrere i amb un porteràs com Ter Stegen va sentenciar en el partit d’anada fora de casa. Contra un Bayern que feia por, Messi va deixar-ho llest al Camp Nou. Per tant, altre cop, la tornada fora de casa ha resultat ser un avantatge. També ho va ser a la Copa, amb la tornada al Calderón o al Madrigal.

L’afició local esperona el seu equip a remuntar a la brava i, segurament, l’estratègia de l’equip és una altra. Luis Enrique sap fer que l’equip mossegui en aquests partits de 180 minuts, sabent que no hi ha el marge que sí que hi ha a la Lliga. L’entrenador sap que, a igualtat d’intensitat i de concentració que el rival, el talent dels seus jugadors marcarà la diferència. A doble partit ningú no ens ha tossit a la cara. Veurem què passa a partit únic en les dues finals que il·lusionen qualsevol barcelonista. Ara dels quatre partits que li queden a la temporada n’hi ha tres que són un match ball. Apassionant.