10/01/2013

Obama, Valdés i el papa Benet XVI

2 min

L'endemà de tornar de Zuric amb la Pilota d'Or i cinc dels onze millors jugadors del món a l'avioneta, un Sandro Rosell pletòric va atendre per telèfon les ràdios matinals. En la bona entrevista d' El món a RAC1 , Jordi Basté li va preguntar per altres patates calentes, és a dir, per la situació de David Villa i de Víctor Valdés. El president es va mostrar confiat que el porter renovarà pel Barça i acabarà aquí la seva carrera, de la mateixa manera que s'ho acaba de garantir amb Carles Puyol i Xavi Hernández. Sandro Rosell, per definir la dificultat (i el plus de perillositat) que implica ser porter del Barça, es va referir a una frase feta, històrica, que no he trobat a cap manual de dites i tradicions barcelonistes. Rosell va dir que "Ser porter del Barça, papa de Roma i president dels Estats Units són les tres feines més difícils". Home, ara que Barack Obama mira d'evitar l'abisme fiscal i que Benet XVI ha hagut d'indultar el seu secretari infidel, sí que semblen competidors que intenten estar a l'altura de l'heroi que es posa sota els pals del Camp Nou, que s'exposa a la remor de l'afició i a la crítica d'un entorn llepafils. Però no són dificultats comparables.

Joseph Ratzinger, que està en contacte amb molts cristians, mai no ha tingut Cristiano Ronaldo afusellant-lo des de set metres. Ni un Obama assegut a terra ha hagut de frenar un Drogba a tres metres del gol. Bromes al marge, el porter del Barça té un focus tan gran al damunt que només si t'hi acostumes pots sobreviure. En això té raó Víctor Valdés. El mateix Antonio Ramallets, potser el millor de la història del club, en el seu sopar d'homenatge a l'Hotel Majestic (4 de març del 1962), també s'hi va referir. Ramallets va recordar que la censura i la crítica no havien fet més que esperonar-lo. I es va referir als que, en setze anys a la porteria, no havia pogut convèncer o els havia decebut. Ramallets i Valdés han estat els dos millors a la nostra porteria perquè, a banda del seu talent, els seus reflexos i les seves ganes de millorar, han tingut una fortalesa mental que els ha ajudat a cohabitar amb una pressió similar a la que pugui notar l'inquilí de la Casa Blanca.

Al Vaticà, quan hi ha fumata blanca, diuen "Habemus papa ". Els aficionats del Barça, quan finalment trobem algú que ens fa prou el pes sota pals de la porteria, diem allò de "Ja tenim porter!" La diferència és en l'adverbi. De papa de Roma i de president dels Estats Units, segur que n'hi ha un. Al Barça, massa sovint, hi ha un porter, sí, però que ens genera massa dubtes (Reina, Mora, Amigó, Huguet, Lopetegui, Busquets, Angoy, Baía, Dutruel, Enke, Pepe Reina, Bonano, Rustu…). És una feina molt difícil. Només n'hi ha un que té una ocupació pitjor. El porter del Reial Madrid. Sobretot si tens la personalitat d'Iker Casillas i el teu entrenador et té posat el dit a l'ull. Però avui, del Mou, ja en parla el Pou.

stats