Misc 22/12/2011

Els 10 Pep-encerts

i
Xavier Bosch
2 min
Pep Guardiola celebra un gol davant de Mourinho en una dels set clàssics disputats aquest 2011.

Més enllà de les tàctiques, de les alineacions i de la perfecció futbolística, la clau de l'èxit del Barça s'ha gestat gràcies a deu encerts de Pep Guardiola fora de la gespa. La síntesi, en deu piulades.

1.Anar a la ciutat esportiva. L'equip s'entrenava a l'irregular camp de La Masia, als jugadors els feia mandra haver d'anar a entrenar-se a un lloc nou i la junta anterior no apostava per Sant Joan Despí perquè no formava part del seu projecte. Guardiola va trencar els prejudicis de tothom i va fer-ho condicionar tot per treballar amb millors condicions i més tranquil·litat.

2. Viatjar el mateix dia. Per l'experiència com a jugador sabia la pallissa que representa concentrar-se tantes vegades en hotels. Com que la temporada tenia molt partits, podia permetre als jugadors passar moltes més nits a casa. Ells, agraïts, i un estalvi per al club.

3. Blindar el vestidor. Des del primer dia, ni un directiu de la junta anterior ni de l'actual no han entrat al vestidor. És sagrat. El que s'hi fa i el que s'hi diu.

4. Deco i Dinho, al carrer. Potser eren els dos líders de l'equip i d'un vestidor que havien esgarriat. Va ser una mesura exemplaritzant i que va donar més galons als que en mereixien, com Xavi o Iniesta.

5. Renovar any a any. Al capdavall ha resultat ser una gran mesura per tenir motivat a tothom: els jugadors, que el volen complaure, i la junta, que també. Ningú no es pot adormir a la palla. Tothom està tensionat, i ell el primer.

6. Tothom bufa a favor. Triscant com trisca de valent i guanyant una cosa mai assolida a la primera temporada (Copa, Lliga i Champions), té el suport unànime de l'afició i de la premsa. Això sí que no s'ha vist mai. Merescut, esclar.

7. El discurs del "puto amo". Seductor i comunicador, sempre ha dominat la sala de premsa, però en el moment de màxima tensió va saber fer el discurs per parar els peus a Mourinho i el madridisme de la caverna. Els jugadors el van rebre amb aplaudiments. Ja se'ls havia tornat a guanyar.

8. Del Madrid, ni una paraula. Llevat d'excepcions maldestres com la d'Alves, ha aconseguit que cap jugador no caigui en el parany de parlar del Madrid. Menys problemes. Morta la cuca, mort el verí.

9. Tenir el planter excitat. De cop i volta, de Tercera Divisió a Primera, fan el salt amb ell dos descobriments: Sergio Busquets i Pedro. L'invent surt rodó. Des d'aleshores continua comptant amb el planter. Com més esguerrats surten alguns reforços -Cáceres, Hleb…- més tendència a mirar cap a una Masia on tots estan motivadíssims per aprofitar la seva oportunitat.

10. La força de la corbata. Tot això, amb un xandall, com Bielsa, o un anorac, com Pochettino, no es transmet igual. La corbateta negra i estreta, l'americana, l'abric llarg… La credibilitat no la dóna l'elegància, però hi ajuda molt.

stats