1. Morena de la Serra
L'endemà de guanyar al Granada, Martino i família van pujar a Montserrat i se'ls va veure fent cua per adorar la Moreneta. L'entrenador del Barça és un home de fe. Si més no, les tandes de penals de Newell's i del Paraguai les vivia sempre posant-se una creueta dins de la boca.
2. La pregària
Resar és una cosa íntima. Però més enllà de demanar per la salut dels seus, i la dels seus jugadors (Messi i Valdés en especial), ¿devia pregar també per continuar la ratxa de victòries, o per fer un futbol encara millor, o perquè la premsa digui que es diverteix tant com l'afició?
3. Rexach
El Xarli, l'home que explica el futbol amb més gràcia, quan era entrenador va dir una veritat de les seves: "Antigament anàvem a resar abans del partit, però coi, si el rival també anava a missa el diumenge al matí, al final tots els partits haurien d'acabar empatats". Lògica rexaquiana.
4. Racisme
El racisme continua, tristament, a la lliga espanyola. Derbi de Sevilla. En l'expulsió del bètic Paulao, l'afició local fa el crit del mico. El realitzador del Plus, per vergonya, deixa d'ensenyar els aficionats. Vint segons més tard, M'Bia, més negre que Paulao, marca el 2 a 0. Eufòria al Pizjuán.
5. Pinto-Reina
Uns altres crits al Camp Nou. Al minut 67 contra el Granada, la grada d'animació de darrere la porteria del Gol Sud va començar a cridar: "Pinto sí, Reina no". Tota una declaració d'intencions d'una part de l'afició que viu el present i que, en el futur, no vol tornar al passat. S'entén?
