1. Etiquetat
Albert Montagut, des d'ahir nou dircom del Barça, escrivia ara a La Vanguardia sobre xarxes socials. Curiosament, per veure de quin peu culer calça en Monti, en comptes de recórrer a l'hemeroteca per llegir el seu històric d'articles, hi ha hagut una febrada per mirar Twitter. I córrer a etiquetar-lo.
2. Antiguardiolista
Em fa angúnia aquesta dèria de buscar indicis de l'ADN culer per saber si el director de comunicació del Barça -que ha de ser un professional- és dels nostres o és dels altres. ¿Això no era dividir entre bons i mals barcelonistes? De seguida han trobat el seu pecat: no és guardiolista.
3. Cruyffista
És curiós com s'han interpretat els tuits com si fossin epitafis, i se n'han tret conclusions absolutes, sense tenir en compte el context de quan van ser dites les coses. Sense pensar que quan Albert Montagut opinava -perquè sí- no sabia que un dia li proposarien ser dircom del Barça.
4. Rastre digital
Es defineix com a cruyffista, pensa que Valdés hauria de ser titular de la roja i li encanta l'anunci de Qatar i el Barça. No suporta els comentaristes de Telecinco en els partits de la selecció, admira Del Bosque i admet que el Barça no va planificar bé la temporada passada. I què?
5. A treballar
Montagut, com abans Xavi Martín, com abans Jordi Badia, com abans Lluís Hernández, com abans l'enyorat Ricard Maxenchs, ha de ser jutjat per la seva feina. M'és igual quin partit voten o què en pensen del Duran. Els han triat com a executius. No es presenten a president del Barça.
