06/01/2015

Una crisi en tres actes

2 min
El cessament d’Andoni Zubizarreta respon a un llarg episodi que neix quan Sandro Rosell encara presidia el Barça.

Acte 1. Juny del 2013. Josep Maria Bartomeu, vicepresident esportiu, comunica a Zubizarreta que el president Rosell ha perdut la confiança en Albert Valentín. Es carreguen, doncs, la seva mà dreta. Rosell té la mosca al nas, alguns indicis però cap prova, que hi ha irregularitats en els fitxatges d’Albert Valentín amb jugadors del Barça B i del Juvenil A. S’adonen que Valentín acostuma a fitxar jugadors representats, gairebé sempre, per un mateix agent. Zubi d’entrada diu que endavant. L’endemà, però, diu que s’ho ha pensat millor i que si no confien en el seu equip de treball que ell també se’n va. Bartomeu li demana a Rosell que surtin de la reunió. Li demana que s’ho repensi, que no és moment d’obrir una crisi, que la imatge del club, que si tomba... El convenç per assegurar-se la continuïtat de Zubizarreta. Rosell fa marxa enrere, Zubi es guarda la primera dimissió a la butxaca i Valentín encara avui continua al club.

Acte 2. Abril del 2014. Bartomeu ja fa tres mesos que és president quan al Barça li arriba la sanció de la FIFA que no li permet fitxar, inicialment, ni al mercat d’estiu 2014 ni al d’hivern 2015. Catalunya Ràdio informa que Zubi ha presentat la dimissió. Ell mateix, però, dos dies després i en una entrevista a Canal+, diu categòricament: “Ni he dimitit ni dimitiré”. Curiosament, el mateix Bartomeu que com a vicepresident l’havia salvat en una ocasió ja com a president deixa el director esportiu a la fresca en una entrevista a Catalunya Ràdio al cap de 24 hores. Explica el següent episodi: “Dimarts ens vam reunir a la tarda durant quatre hores. Durant aquesta reunió, Zubi ens va dir que, si era una solució, ell se n’anava”. La polèmica dura dos dies, el suflé baixa, però el basc se l’apunta. L’Andoni es queda amb la sensació que el president, per salvar-se ell, va desmentir-lo públicament.

Acte 3. Gener del 2015. Els merders creixen i el desprestigi de Zubi també. A finals d’agost, abans que se sàpiga que fitxa un Vermaelen lesionat i un Douglas que no té nivell, l’afició que és a la presentació de Mathieu crida “Zubi, dimissió”. Al president no li agrada que, per acomiadar un històric com Txema Corbella, l’encarregat de material, Zubi ho faci amb tan poca mà esquerra que es genera un altre incendi. Encara li agrada menys sentir que la SER esbomba que s’investiga el paper de Valentín -de nou- en el fitxatge de Douglas. (Se sap que Valentín ja el volia dur a l’Espanyol quan treballava per als pericos.) Zubi escolta els penjaments que es diuen d’ell al Tu diràs, veu com el trinxen al Crackòvia i sent tants xiulets com Bartomeu en el vídeo d’homenatge a Messi. Ell, amant de l’òpera, sap que és a l’última escena. Cinc minuts abans que li abaixin el teló, interpreta l’última ària. Després de la derrota d’Anoeta, aprofita l’entrevista de Canal+ -de nou- per disparar dues bales contra Bartomeu. La venjança s’ha consumat. No queda ni l’apuntador.

stats