Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

La maleïda dèria dels títols individuals

No puc més. M'encanta el futbol, visc pel Barça, devoro la premsa esportiva i m'excito amb el Punto pelota però, arribat a aquest punt, estic saturat dels premis individuals als futbolistes. No puc més. Estem confonent el cul amb les témpores. La sobredimensió mediàtica per les Pilotes d'Or, les Botes d'Or, els rècords de gols, els pitxitxis i els Zamores ha acabat per embafar-nos.

Encara falta un mes per a la gala del 7 de gener de la Pilota d'Or al Palau de Congressos de Zuric i, a aquestes alçades de la pel·lícula, ja no podem més. Gairebé fa un any que en parlem i, al capdavall, tenim com a tres finalistes els tres que hi haurien de ser: Messi, Cristiano Ronaldo i Andrés Iniesta. És a dir, encara que no haguéssim omplert ni un minut de tertúlies ni hi haguéssim destinat discussions abrandades per pronosticar qui es mereixia més la pilota daurada, els tres finalistes, pels seus mèrits esportius, acabarien sent els mateixos.

El drama és que, fins fa pocs anys, es parlava del màxim golejador i el porter menys golejat cap a final de temporada. I de la Pilota d'Or se'n parlava un cop a l'any i aleshores t'indignaves si guanyava Fabio Cannavaro o t'il·lusionaves amb Hristo Stòitxkov o Rivaldo. Ara el recompte interminable s'ha doblat perquè, pel cap baix, es fan llistats i es reparteixen guardons per temporades però també per anys naturals. S'escull els millors de la temporada, però també els millors del 2012. I si a sobre és estiu de Mundial o d'Eurocopa -com és el cas-, també tens una estrella del campionat i un màxim golejador. I això és un no parar. Quan no has acabat una discussió en comences una altra. I a sobre Lionel Messi s'ha entossudit a marcar els gols a parells en cada partit que juga fins a batre tots els rècords i ens serveix per recuperar els cromos antics de Pelé, de César o de Gerd Müller. L'individualisme en el futbol apassiona els japonesos, interessa a les marques comercials i és el pa nostre de cada dia de jugadors com Cristiano Ronaldo, que juga per transcendir ell, i no l'equip. Ell viu per guanyar la Pilota d'Or mentre que Leo Messi les guanya i viu tranquil.

En un esport d'equip, en què el que importa és el joc col·lectiu d'onze paios junts i els resultats que se'n deriven, aquesta dèria pels títols individuals és una moda inflada, absurda i una tendència a la banalització i al reduccionisme que els mitjans, cada dia més, contribuïm a fomentar. Tot plegat, foc d'encenalls. Mentre la pregunta, entre aficionats al futbol, l'endemà d'un partit sigui "Què va fer el Barça ahir", encara estarem salvats. El dia que la primera pregunta sigui "Quants gols va fer Messi ahir" haurà començat el final del futbol.