Publicitat
Publicitat

AIXÍ HA VIST EL PARTIT...

La setmana grandiosa

Prova de foc superada. En el que s’anomenava la setmana gran, el Barça ha guanyat els dos partits amb el Camp Nou ple a vessar, sense incidents i sense cap insult als equips rivals

Prova de foc superada. En el que s’anomenava la setmana gran, el Barça ha guanyat els dos partits amb el Camp Nou ple a vessar, sense incidents i sense cap insult als equips rivals, tal com diuen les noves normes d’educació exprés als camps de futbol de la lliga espanyola. L’equip de Luis Enrique s’ha classificat per als quarts de final de la Champions i s’ha situat -qui ho havia de dir- quatre punts per damunt d’un Madrid que fa quaranta dies era quatre punts per davant del Barça. Posats a demanar, va faltar un gol per empatar un goal average particular que, al capdavall, significa un punt més de marge. Casillas, que en els dos gols va ser aquest jugador fora de forma que denuncia Lineker a Twitter, els va acabar salvant en les clares ocasions de Neymar, Messi i Jordi Alba. L’eufòria culer d’abans del partit va passar a ser terror al descans i, de cop, en una jugada atípica del Barça -Alves llarga per a Suárez- va arribar una victòria que ens situa com a favorits a falta de deu jornades. Tant el Madrid com el Barça se la jugaran, ara, contra el València, el Sevilla i l’Espanyol, i a més a més la penúltima jornada del Barça es jugarà al Calderón.

La setmana també ha estat gran per a Zubizarreta, aquell director esportiu, veritable pim-pam-pum durant anys, l’home a qui els mitjans van fer la vida impossible fins que, un cop fora, l’han volgut convertir en un màrtir. Ni una cosa ni l’altra. Però m’alegra especialment que en els quatre dies més importants de la temporada Ter Stegen fos l’heroi contra el City aturant un penal al Kun, Rakitic marqués l’únic gol del partit i, ja contra el Madrid, Mathieu s’estrenés com a golejador a la Lliga (a banda de fer un partit de 10 com a central) i Luis Suárez sentenciés el partit amb el seu gol més important, a banda de provocar la falta que va obrir la llauna. I, per tancar l’èxit dels fitxatges d’enguany, Claudio Bravo va fer tres aturades que eren gols que ja es cantaven a la Cibeles. Ves per on, el rendiment dels fitxatges ha marcat la diferència de la setmana gran. Fins i tot, l’entrada de Rafinha -juntament amb la tranquil·litat que donen Sergio Busquets i Xavi- va servir per controlar el mig del camp, tenir la pilota i fer ballar un Madrid cansadíssim, que per haver tingut una setmana de descans no s’entén que anés amb la llengua fora. És a dir, brillen sis fitxatges d’aquest any però ens agrada més parlar de Vermaelen i aquest Douglas que ara no serviria de reforç ni per al B de Jordi Vinyals.

PUBLICITAT
PUBLICITAT