L’emperador de les xarxes socials / Han hagut de ser els noruecs
L’emperador de les xarxes socials
Per tancar l’estiu, ens agrada passar un cap de setmana a Girona. Busquem hotel per internet. Ens fa el pes un de cèntric, el Llegendes, a tocar de Sant Fèlix, que alguna vegada ens havia cridat l’atenció. Triem l’habitació segons les fotos i, quan hi arribem, ens donen la 302. És la que havíem demanat. No recordàvem que fos un dúplex, ni sabíem que a dins hi hauria -emmarcats amb gust- tot de retalls de premsa local que expliquen que en aquella habitació hi van dormir Mark Zuckerberg i Priscilla Chan. Va ser el 2014, en una escapada durant el Congrés del Mòbil. De cop i volta tinc un punt d’emoció estúpida en obrir la nevereta que ell va tocar, jugo a endevinar en quin costat del llit va dormir, contemplo el sostre que va mirar el creador de Facebook, l’home del WhatsApp, per si se m’encomana alguna idea genial... Després m’adono que l’hotel n’ha fet reclam. ¿Vol dormir a l’habitació de Mark Zuckerberg?
Ja fa molts anys, en els constants viatges que el meu pare feia a París com a home de negocis, tenia el costum de fer nit a Montélimar. Hi havia un hotel que li agradava especialment. Eren els anys setanta i encara no s’havia produït l’esclat dels Novotel d’autopista, vist un vistos tots. Li agradava anar a Le Relais de l’Empereur. Asseguraven que hi havia dormit Napoleó. Una vegada ens va tocar la seva habitació. El llit era molt curt, els cortinatges i la pols eren d’època. Al restaurant, això sí, hi feien unes patates suflé exquisides, en forma del barret d’en Bonaparte. En un atac de nostàlgia, miro de reservar dues nits a Montélimar. L’hotel, però, ha tancat les portes definitivament. Ho llegeixo al Facebook. Com han canviat els temps. Napoleó ja no ven, Zuckerberg és l’emperador.
Han hagut de ser els noruecs
Una bona notícia. Norwegian Airlines volarà de Barcelona a San Francisco o Los Angeles a partir del juny que ve. Finalment tindrem un vol directe per anar de Catalunya a Califòrnia. No vull ni comptar quantes hores de vol seran, però ja és un gran què que no s’hagi de fer escala ni a Nova York ni a Londres ni enlloc. Han hagut de ser els noruecs els qui apostessin per Barcelona. Saben que la ciutat està de moda i que a Califòrnia hi viuen 39 milions de persones, han vist que no hi havia cap vol directe entre Espanya i San Francisco i han calculat que, cada any, hi ha 145.000 catalans que volen cap al Golden Gate. Han ensumat oportunitat de negoci i s’hi han abocat. Sort que hi ha gent com els del Norwegian que, fugint de la miopia política i de pressions diplomàtiques, tiren pel dret.
Com va dir la Maleni Álvarez, la ministra de Foment de Zapatero, “el sector es ‘mu’ complejo”. Sí, i amb el Prat, parlem clar, se’ns ha intentat escanyar. No han permès que sigui hub de res, ens han sotmès al low cost i Iberia ens ha deixat penjats. Malgrat que s’ha intentat que l’aeroport de Barcelona fos com la T5 de Barajas, no se n’han sortit. L’atractiu de Barcelona ha passat per damunt de les perverses voluntats polítiques. Malgrat la corrua de problemes derivats que ens neguitegen, amb el turisme ens ha tocat la loteria. El 2015 es va tancar amb 17 milions de turistes estrangers a Catalunya, amb una despesa reconeguda pel conseller Baiget que superava els 15.600 milions d’euros. ¿Com hauríem sobreviscut a aquesta crisi sense l’allau de gent que vol conèixer Barcelona o les nostres platges? ¿Com ens en sortiríem, econòmicament, en un futur país nou sense la injecció econòmica dels que ens visiten?
