Publicitat
Publicitat

La institució no ha fet els deures i ha evitat posar-se al dia de portes endins i enfora després de la Transició

Les cinc febleses reials

Les febleses de la Corona no rauen en l'acció antimonàrquica, sinó en la seva dificultat d'evolucionar després de la Transició. Cinc qüestions ho acrediten.

1. Igualtat home-dona

Segueix el privilegi masculí

La línia de successió masculina a la Corona preval sobre la femenina segons l'article 57.1 de la Constitució. La decisió no l'adoptaren les Corts, sinó el rei, en nomenar Felip "príncep d'Astúries" per reial decret (21/1/1977). Es creà així una situació anòmala (l'article 14 de la carta magna assenyala que ningú serà discriminat pel seu sexe), que només pot alterar una modificació de la Constitució amb ampli consens.

2. Diversitat

Esquifida atenció a la pluralitat

Més enllà d'accedir a la web de la Casa del Rei en els idiomes oficials (castellà, basc, gallec, català i valencià [sic]), no escenifica la diversitat nacional de l'Estat ni amb un domini fluid de les llengües per part del príncep ni -com apunten M.Á. Aguilar i Ó. Hernández a Juan Carlos Rex (2012)- canviant de residència periòdicament (amb palaus del patrimoni nacional com Pedralbes) o afegint denominacions de caràcter autonòmic al "títol gran del rei".

3. Transparència

Unes finances opaques

L'article 65 de la Constitució permet al monarca distribuir "lliurement" la seva assignació pressupostària sense retre comptes. L'opacitat es tornà contra la monarquia amb l'escàndol Urdangarin i dugué la Casa del Rei a fer públics uns comptes improvisats per fer creure que el tron costa poc més de vuit milions d'euros, xifra similar al pressupost de l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.

4. Fortuna

Controvertida esfera privada

Les activitats privades dels membres de la família reial, no reglamentades, poden comprometre la reputació de la Corona. L'afer Urdangarin, que la justícia investiga per desviació de diner públic i evasió, ho ha posat en evidència. Fins i tot el secretari de les infantes, Carlos Díaz de Revenga, era tresorer de l'Instituto Nóos. També causà impressió negativa que un magnat saudita financés la cacera del rei a Botswana.

5. Tarannà

Una institució 'campechana'

" Yo soy [...] patalallana ", ha manifestat Joan Carles I, un tarannà informal que ha tingut conseqüències importants. Segons Aguilar i Hernández, el gust del rei i de la família reial han prevalgut sobre l'afany de crear o recrear una tradició monàrquica. Aquesta ha projectat així una imatge de família " pija ", "aparentment mandrosa [...] i de poca sofisticació cultural". I és que "la campechanía dóna pista a l'improcedent si no està ben dimensionada".

¿I la Corona pot contrarestar la seva imatge negativa? Aguilar i Hernández assenyalen que hauria d'imperar per fer-ho: "Si vol respecte ha de respectar-se a ella mateixa". Tanmateix, els problemes s'amunteguen: falta transparència financera i formalitat institucional, una subjecció de l'esfera privada a un codi ètic i es planteja l'exclusió d'Urdangarin de la família reial.