MÚSICA
Misc 28/05/2017

“Apel·lem a sentiments compartits com la solidaritat i l’esperança”

Els Brams publiquen ‘Demà’, un disc que mira el futur amb il·lusió

i
Xavier Cervantes
3 min
Francesc Ribera, amb els braços creuats, amb els altres components dels Brams amb els quals ha enregistrat el disc Demà.

BarcelonaLes cançons dels Brams sempre s’han alimentat del dia a dia, però la volatilitat del present els ha dut a modificar una mica l’estratègia en el disc que acaben de publicar, i que han titulat Demà. “A diferència d’altres discos, aquest no és tant una crònica del present. Cada cop és més difícil fer-ne perquè amb la velocitat a què va tot només pots fer la crònica del passat”, diu Francesc Ribera, Titot, vocalista de la banda berguedana. Tanmateix, els Brams no abandonen l’actualitat, i a l’àlbum és fàcil detectar-hi referències a la política recent, algunes amb noms i cognoms, com el diputat del PP Xavier García Albiol a la cançó Superpoblació, i altres de ben transparents tot i que no literals, com passa a Dona el teu cos a la ciència, que funciona com a retrat de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz. També estiren el fil de l’esperpèntic interrogatori al regidor de Capgirem Vic Joan Coma per fer la lletra de Cuina per a ineptes. És el present convertit en context per mirar cap endavant.

“Nosaltres no treballem amb sentiments íntims com la nostàlgia, la solitud, l’amor o la tristesa, sinó que apel·lem a sentiments més compartits com la solidaritat i l’esperança. Fins i tot en les cançons més iròniques busquem complicitats, ironies compartides. Els referents comuns a tota aquesta gent a la qual t’adreces és l’actualitat, i has d’estar molt ficat en el dia a dia”, reconeix Ribera, que a Demà ha trobat la manera de deslliurar-se de la cotilla del present però sense fugir d’estudi: “Ara parlem del que esperem, de com volem que sigui el demà”.

“El llistat de l’esperança”

En aquest sentit, la cançó que titula el disc és la més representativa. “Hi deixo anar tota la carta als Reis. És el que s’espera d’un demà de màxims, el llistat de l’esperança”, diu Ribera, que en el catàleg de somnis, expressat a cop de punk-rock i secció de vents, inclou la fi del racisme, el masclisme i el capitalisme depredador i la consecució de la independència. “Sempre he sigut partidari de no limitar els objectius, perquè si no al final no fas mai res. Que una cosa no es pugui fer, fins i tot que sigui impossible, no m’ha de fer perdre les ganes de voler que passi”.

També té aquest tarannà De les neus al Palmerar, una cançó sobre la possibilitat de construir uns Països Catalans de bell nou: “Explica el paral·lelisme entre les obres d’art, el llenç d’un quadre, un llibre en blanc i la redacció d’una Constitució, que és una obra d’art col·lectiva”.

Musicalment, el disc nou, gestat en una estada de deu dies a Isil, a la Vall d’Àneu, és conseqüent amb la història d’un grup covat amb tres grans referents, “la Nova Cançó, Kortatu i La Trinca”; és a dir, la voluntat punk, lletres “encarades més com ho fa un cantautor que un grup de rock” i l’humor. Però Demà dibuixa un paisatge musical un pèl diferent. Sense abandonar el punk-rock característic, i que aquí és evident en peces com Superpoblació, fins i tot hi incorporen petits detalls electrònics introduïts pel guitarrista de la banda i productor David Rossell, responsable també del so de discos de Txarango, Itaca Band, Els Catarres i El Diluvi. “El David ha treballat amb bases i no hi hem volgut renunciar, però hem intentat que no sembli que hem descobert l’electrònica”, explica Ribera. Un bon exemple d’aquest matís estètic és No ho pararem, un tema que comença amb un riff que en altres temps hauria sigut “molt de rock’n’roll i que ara, sense deixar de ser-ho, té un tractament diferent, amb un bombo a negres i un caminar com de màquina de tren”.

La judicialització constant

Ribera, regidor de Governació i Promoció Econòmica a l’Ajuntament de Berga, ha viscut ben de prop la reobertura de la causa de l’Audiència de Barcelona contra l’alcaldessa Montse Venturós per un presumpte delicte electoral per haver-se negat a retirar l’estelada de l’Ajuntament. “Ja no sents indignació, sinó mandra. Se l’encausa perquè està prohibit que hi hagi símbols de partits polítics a prop d’un col·legi electoral, quan l’Ajuntament ja no és col·legi electoral des de fa tres anys! M’imagino que volen mantenir un clima de judicialització per seguir creant un clima de tensió, però d’aquí poc temps un cos imparable col·lisionarà contra un cos immòbil”, diu Ribera amb una metàfora ben transparent sobre l’estat de la qüestió.

stats