Publicitat
Publicitat

Música

Mor Juan Gabriel, glòria eterna de la música mexicana

El cantant i compositor estava fent una gira de concerts pels Estats Units

Una gentada va envoltar l’estàtua dedicada a Juan Gabriel que hi ha a la plaça Garibaldi de Ciutat de Mèxic. N’hi havia que tocaven la guitarra, i molts cantaven. Tot just havien passat uns minuts des que s’havia confirmat la mort del Divo de Juárez, cantant i compositor inimitable, estrella incomparable de la música popular mexicana i autor d’èxit també en veu d’altres cantants com Ana Gabriel, Rocío Dúrcal, Luis Miguel, Raphael i Daniela Romo, entre molts altres.

A la plaça Garibaldi els seus admiradors passaven la pena cantant, encara impactats per una notícia inesperada. Juan Gabriel va morir diumenge a causa d’un infart a Santa Monica (Califòrnia). Tenia 66 anys i dos dies abans havia actuat a Los Angeles, dins la gira MeXXico Es Todo, que l’havia de dur diumenge a El Paso i més endavant a Las Vegas, Miami i Nova York. Twitter es va convertir en un torrent de laments. Marc Anthony, Vicente Fernández, Enrique Iglesias, Ricky Martin, Alejandro Fernández, Gloria Trevi i Juanes van ser alguns dels artistes que van expressar la seva consternació per la mort d’un home que el secretari de Cultura del govern mexicà, Rafael Tovar, va descriure com a “part de la cultura popular mexicana des de fa 45 anys”. “Les seves cançons han acompanyat diferents generacions, tant les lletres com les melodies”, afegia Tovar anticipant-se a les paraules de condol del president mexicà, Enrique Peña Nieto, que a més va oferir a la família obrir el Palau de Belles Arts per fer un homenatge a Juan Gabriel. Una qüestió d’estat. Aquesta és la magnitud de la vida i l’obra d’un artista admirat de manera gairebé incondicional en tot l’espectre polític i social de Mèxic, i del qual s’han venut més de cent milions de discos.

Nascut a Parácuaro, el 7 de gener del 1950, Alberto Aguilera Valadez es va convertir en Juan Gabriel l’any 1971, quan va aconseguir un contracte amb RCA i va enregistrar la cançó No tengo dinero. “ No tengo dinero ni nada que dar, / lo único que tengo es amor para amar ”, cantava en uns versos que d’alguna manera condensaven el seu passat i el que seria el gran leitmotiv de la seva carrera, l’amor intens i apassionat. La seva biografia abans de l’èxit és una història de misèries, reclusió i perseverança, de butxaques buides i de somnis. Era el petit de deu germans. Orfe de pare, als cinc anys va anar a parar a una institució social, de la qual va fugir als 13 anys per tornar amb la mare, i ben aviat va començar a compondre i a intentar vendre les seves cançons. Va passar divuit mesos a la presó acusat d’un robatori del qual finalment va ser absolt, però en cap moment va deixar de compondre. I després de publicar el disc amb No tengo dinero, la seva història va canviar per sempre.

Juan Gabriel va saber arrapar-se a la tradició del bolero, la ranchera, els corridos i, en general, a la música popular mexicana per inventar-se un gènere propi. Com una mena de Little Richard vestit de mariachi, o com un mariachi vestit de diva de gala televisiva, i desmesurat en la posada en escena i en els arranjaments, era capaç d’enlairar una balada com ningú ho havia fet, com quan trencava la veu cantant Amor eterno davant d’una orquestra simfònica. Altres vegades posava els mariachis al servei d’històries com Se me olvidó otra vez, desactivant la fortor masculina associada a algunes rancheras. Era el gest precís i el matís dramàtic en la desmesura, perquè Juan Gabriel tot ho feia gran, com quan va omplir el Palau de Belles Arts de Mèxic amb l’Orquesta Sinfónica Nacional i mariachis.

Paral·lelament a la faceta com a intèrpret, va desenvolupar una exitosa carrera com a compositor per a altres. Va ser ell qui va ajudar Rocío Dúrcal a reiventar-se com a cantant de rancheras, i al llarg dels anys van ser molts els artistes que van acostar-se a les seves cançons, ja fos per cantar-les sols o per interpretar-les a duo amb ell.

Les