Pasolini fulmina l’aburgesament al TNC

BarcelonaEl dramaturg italià Davide Carnevali, arrelat a Barcelona, pren la novel·la i pel·lícula Teorema de Pasolini com a inspiració per bastir Actes obscens en espai públic, l’obra teatral, inclosa en la programació del festival Grec, que es podrà veure a la Sala Petita del TCN des de demà i fins al 16 de juliol. “M’interessa la contemporaneïtat del pensament de Pasolini, un intel·lectual incòmode, rebutjat a Itàlia per la dreta, per l’esquerra i per l’Església. Era una figura atípica, i alhora lliure”, diu Carnevali, premi nacional de nova dramatúrgia italiana per Ritratto di donna araba che guarda il mare. “Els seus articles dels anys 70 tenen molt a veure amb el que està passant ara, amb com el capitalisme s’ha imposat al nostre estil vida”, afegeix el dramaturg italià.

Actes obscens en espai públic va néixer com un encàrrec del TNC, que volia una obra inspirada en Teorema. Carnevali, efectivament, en manté el moll de l’os: una família burgesa i la seva minyona reben l’anunci de l’arribada d’un personatge, el messies, que acabarà trasbalsant la seva existència a través del sexe. Un dels propòsits de Pasolini era mostrar la incapacitat transformadora de la burgesia de l’estat del benestar europeu i assenyalar, mitjançant la minyona, la potencialitat del proletariat per canviar la història. “La serventa és l’única que s’adona de l’arribada del messies”, recorda Albert Arribas, traductor i director d’ Actes obscens en espai públic, una obra protagonitzada per Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Oriol Genís, Antònia Jaume i Sergi Torrecilla.

La filosofia dels humils

“La meva intenció no era reescriure Teorema, sinó més aviat escriure un text original que reprengués alguns dels motius presents a l’obra de Pasolini, com ara el tema de la irrupció del messies en la història de la humanitat”, explica Carnevali, que lliga el text original amb els Evangelis i la figura del messies amb la crisi i la política, i que reivindica “la filosofia dels humils” com a sortida a “la crisi del pensament”. “L’aburgesament de la societat ens ha impedit ser humils”, recorda Arribas.

Per reforçar-ne la contemporaneïtat, el director situa l’acció, “el ritual d’espera del messies, en un espai que pot recordar un menjador social o un camp de refugiats, contextos que evidencien la crisi europea. “El text s’interroga sobre el significat de la crisi viscuda pel món occidental i especialment sobre la pretesa sortida d’aquesta crisi”, diu Arribas, que insisteix en la càrrega crítica de tot plegat. Segons ell, hi ha una crítica a “la falsa sensació de benestar”.

“Però és una comèdia!”, adverteix Carnevali. “És un espectacle que m’agradaria veure. El gamberrisme de l’Arribas i el Carnevali obre portes. No hi trobes respostes, però sí moltes preguntes. No hi ha solemnitat, sinó joc, i acabem fent un karaoke amb el públic”, explica l’actriu Antònia Jaume.