Stephen Kovacevich i el seu concert favorit de Mozart
BarcelonaL’Orquestra Camera Musicae treballa seguint un doble propòsit. Pensa en el públic oferint programes contrastats i buscant còmplices amb els quals pot créixer tant l’audiència com el desenvolupament de la mateixa formació tarragonina. Fa uns mesos van tenir com a convidada Alexandra Soumm, una de les violinistes joves amb més projecció de França, i ara compartiran l’escenari amb el pianista californià Stephen Kovacevich, que als 76 anys segueix sent un referent del piano. Serà avui al Teatre Tarragona (21 h) i demà al Palau de la Música (18 h).
Kovacevich serà el solista en el Concert per a piano i orquestra núm. 24 de Mozart, i el programa es completarà amb la Simfonia núm. 3 de Bruckner. Per què el 24? “Perquè és el meu concert favorit de Mozart”, diu el pianista nord-americà, que resideix a Anglaterra, el país on es va instal·lar a finals dels anys 50, quan era alumne de Myra Hess. “Era una artista molt profunda”, recorda Kovacevich després d’un assaig al Palau de la Música.
“Buscàvem un artista que pogués aportar a l’orquestra la seva visió de la música i la seva experiència. No es tracta que nosaltres només l’acompanyem, sinó que puguem aprendre d’ell i créixer, que el públic tingui un gran artista a l’escenari i que l’orquestra pugui beure d’ell”, explica el director de l’Orquestra Camera Musicae, Tomàs Grau. Va pensar en Kovacevich, i el pianista de seguida va dir que sí. “Tot ha sigut molt, molt fàcil. Ell mateix va proposar tocar el concert de Mozart, i a nosaltres ens va semblar molt bé”, reconeix Grau. A més, serà la primera vegada que Kovacevich farà un concert amb orquestra a casa nostra, perquè fins ara només havia actuat en recitals.
Un projecte amb Martha Argerich
Mozart, Beethoven, Schubert i Brahms són alguns dels compositors que han alimentat el repertori d’un pianista que manté l’empenta per tirar endavant noves aventures. “El següent projecte és enregistrar la integral de les masurques de Chopin, però no les faré jo sol, sinó amb Martha Argerich. Cadascú n’interpretarà la meitat, però en el disc no se sabrà quines toca cadascú. Serà com un joc”, explica Kovacevich, que va estar casat amb Argerich. Amb la pianista argentina també va compartir a finals del 2015 un concert memorable al Wigmore Hall de Londres. “Celebràvem el meu 75è aniversari. Vam fer un concert sense concessions, amb risc, i el públic va embogir”, recorda Kovacevich sobre una nit en què van tocar peces de Rakhmàninov, Debussy i Schubert. Precisament a Wigmore Hall va ser on el pianista californià va fer el seu debut europeu el 1961.
Admirador del tenis, els thrillers escandinaus i Bob Dylan, Kovacevich reconeix l’impacte emocional que pot provocar la música. Ell mateix ho va experimentar una vegada escoltant la Novena simfonia de Beethoven dirigida per Otto Klemperer. “És l’única vegada a la vida que m’he sentit tan corprès amb la música. No era una reacció intel·lectual”, diu. Tanmateix, no creu que la música pugui influir en el bon govern del món. “Abans tenia esperances, però ara ja no. Recordo un músic xinès que volia tocar una masurca perquè pensava que així arribaria a l’ànima de Mao Zedong, però no és veritat. A més, una de les tragèdies del nazisme és que la cultura no ens pot protegir de l’horror”, diu Kovacevich.
