La geografia artística i sentimental de Leonard Cohen

BarcelonaLa paraula “Hallelujah” penja de l’entrada d’una casa de Mont-real. Una dóna deixa un ram de flors a la porta d’una casa de l’illa grega d’Hidra. Una parella de músics canten davant de l’Hotel Chelsea de Nova York. Des que es va conèixer la mort de Leonard Cohen, moltes persones han volgut homenatjar-lo deixant mostres d’amor i devoció en alguns dels llocs que constitueixen la geografia artística i sentimental del cantautor canadenc. Per exemple, la ciutat del Quebec on es va criar i on dijous va ser enterrat en una cerimònia privada al cementiri jueu de Shaar Hashomayim. Ara les autoritats municipals estudien de quina manera homenatjaran “com cal un dels més grans ciutadans de Mont-real”, com explicava ahir el seu alcalde, Denis Coderre.

Leonard Cohen va voltar pel món abans de dedicar-se a la música. Tan aviat com va poder, va viatjar a Europa, i la lògica de les gires de concerts el van dur arreu. Tanmateix, hi ha quatre llocs especialment significatius en la vida de Cohen.

Mont-real

La ciutat on “els homes duien abric fins i tot a l’estiu”

Leonard Cohen va néixer en un hospital de Westmount, aleshores un dels barris de Mont-real. La seva família formava part de la comunitat jueva d’una de les zones anglòfones benestants de la ciutat del Quebec. Lluny de quedar-se en la comoditat dels carrers d’aquell barri benestant, el Cohen adolescent buscava emocions tafanejant per les cafeteries i els clubs del carrer Sainte-Catherine on “els homes duien abric fins i tot a l’estiu”. Mont-real és la ciutat de la família, de l’escola, de la universitat i dels primers poemes. De la sinagoga que presidia el seu avi i de les passejades nocturnes per veure les prostitutes. Del descobriment de la poesia de Whitman i Lorca. Mont-real és el paisatge del primer èxit musical de Cohen, Suzanne. No ho esmenta explícitament, però hi és en el riu, en l’ambient i en els versos “ And the sun pours down like honey / On our lady of the harbour lady of the harbour ”, que fan referència a la ubicació d’una església a la badia.

La relació de Cohen amb la seva ciutat és plena de conflictes. Quan era un jove que intentava construir-se una identitat pròpia, en va voler fugir perquè la identificava amb tot allò que no volia ser, i perquè la pulsió literària el cridava a marxar a Nova York. Tanmateix, sempre hi tornava, segurament perquè hi vivia la mare, però també perquè al cap i a la fi se sentia lligat a la ciutat on finalment ha volgut que l’enterressin. De fet, els seus fills Adam i Lorca hi van néixer, a Mont-real. L’any 1969 Cohen i Suzanne Elrod van instal·lar-se en una casa davant del parc de Portugal de la ciutat quebequesa, la mateixa que aquests dies és lloc de pelegrinatge per a les persones que volen expressar la seva estima per l’autor de Hallelujah. Algunes ja han suggerit que seria bona idea rebatejar el parc de Portugal amb el nom de Cohen.

Hidra

L’illa blanca i blava on va conèixer la Marianne

Hidra és una illa grega que als anys 50 va acollir una mena de colònia d’artistes i intel·lectuals, seguint la tradició d’altres illes de la Mediterrània. Cohen hi va arribar el 1960. Vivia a Londres gràcies a una beca del Consell Canadenc per a les Arts quan va conèixer Jacob Rothschild, de la família dels banquers. Cohen s’havia cansat de Londres després d’uns mesos, i havia planificat viatjar a Jerusalem i Atenes, però Rothschild va parlar-li d’Hidra. Ell va fer el viatge previst, però afegint-hi l’illa “blanca i blava” com a destí final. El setembre del 1960 hi va comprar una casa aprofitant l’herència rebuda de l’àvia. Hidra és l’illa on va conèixer Marianne Ihlen. Van viure plegats allà, però també a Mont-real. Hidra va esdevenir el doll inspirador per al poeta, i a la llarga l’escenari tant de la fi de la relació amb la Marianne com amb la Suzanne. Avui els veïns de l’illa també recorden amb flors i espelmes l’home que hi va passar tantes temporades.

Nova York

La ciutat del primer fracàs,

de l’èxit i de l’Hotel Chelsea

Cohen encara no tenia 22 anys quan es va matricular a la Universitat de Colúmbia, a Nova York. Ja havia publicat el primer poemari i tenia certa reputació com a jove promesa de la poesia canadenca quan el 1956 va arribar a la capital del món per convertir-se en escriptor. Però ningú no el coneixia en els ambients beatniks. Cohen no era ningú al Greenwich Village. Hi va durar un any abans de tornar a Mont-real.

Ben diferent va ser uns anys més tard, quan ja era un escriptor amb repercussió al Canadà que a més havia decidit fer cançons. La intenció era viatjar a Nashville, però abans va passar per Nova York. Era l’estiu del 1966. Va conèixer Judy Collins, ella va cantar Suzanne i la història de Cohen va canviar. Va tornar al Canadà, però al cap d’uns mesos ja era una presència més en aquella ciutat on va començar de debò la seva carrera musical i on va esdevenir una llegenda de l’Hotel Chelsea. Aquest espai lligat a la mitologia del rock i la literatura salvatge també ha sigut escenari aquests dies d’homenatges a Cohen.

Los Angeles

El refugi budista que havia de ser el de la retirada

Los Angeles va ser l’última ciutat on va viure Leonard Cohen. Hi havia llogat una casa el 1976 -quan la seva residència habitual encara era al Canadà- per treballar amb el productor Phil Spector en l’enregistrament del disc Death of a ladie’s man. Dos anys més tard, després de la mort de la mare i de la separació definitiva amb la Suzanne, Cohen va decidir instal·lar-se a Los Angeles. Va ser la ciutat del refugi espiritual budista i d’una vida que a poc a poc anava sent menys convulsa. Entre disc i disc cada vegada passaven més anys -nou entre The future (1992) i Ten new songs (2001)-, i Dear heather (2004) podia haver sigut l’últim treball de Cohen. Però el retir californià amagava una sorpresa: la mànager l’havia estafat. Qui sap si sense aquest sotrac econòmic hauria fet mai els tres últims discos, publicats entre el 2012 i fa tot just unes setmanes.