Publicitat
Publicitat
image-alt

ESPÈCIE PROTEGIDA

XAVIER FINA

Una oportunitat perduda i un gran titular

El departament de Cultura ha organitzat un simposi de títol ambiciós i format modest. Una tarda i un matí per escoltar disset intervencions d’un interès desigual -com és habitual en aquests casos- donant...

Escolta, Lopetegui, la veu…

S’haurien de prohibir les setmanes de seleccions. El futbol de veritat és el de clubs i aquestes interrupcions ens deixen abandonats i perduts durant massa dies. La vivència encara és pitjor si has perdut...

En defensa de Rufián: estima com vulguis

Tot i que hi ha partidaris de rentar la roba bruta a casa, penso que amagar els problemes és la millor manera de no resoldre’ls. I a l’Espanyol, ara que hem agafat tan bon ritme en el terreny esportiu...

La celebració del Dia de les Dones

Dimecres va ser un dia important: es va recordar novament la desigualtat existent entre dones i homes; es va reivindicar la necessitat de resoldre aquesta situació que, com moltes altres d’injustes, alguns...

Tota l’ambició, cap decepció

Estem a punt d’arribar a l’últim terç de la Lliga i tinc motius per estar satisfet i ser optimista amb l’Espanyol. No en tinc per estar eufòric, però crec que anem pel bon camí. Aquest equip, aquest...

Un gran documental

Avui fa una setmana, el canal BeIN LaLiga va estrenar un documental sobre l’Espanyol dirigit per Aitor Lagunas. Una hora de gran televisió. Suposo que no hi deu haver cap seguidor blanc-i-blau que no l’hagi...

Cas arxivat: Sergio García és honest

Tinc tan poques esperances en el partit de dissabte que he fet la promesa de rapar-me els cabells en directe per televisió en cas de victòria perica. “Amb la teva alopècia tampoc és cap gran promesa”, diran...

Ontiveros i Illarramendi: perdonem però no oblidem

Javier Ontiveros Parra és un jove jugador del filial del Màlaga. A les persones normals el nom els deu dir ben poca cosa. Però els estranys seguidors de l’Espanyol el tenim ben present. Dissabte li va donar...

Recordem el passat, gaudim de cada minut

Els humans tenim tendència a acostumar-nos a les coses bones fins a trobar-les normals. Absurdament pensem que l’estat natural és el benestar i la tranquil·litat. Només les desgràcies ens fan prendre...

De Sevilla a Sevilla

La setmana comença amb un Sevilla, amb Salva Sevilla. Dissabte, en el plàcid partit contra el Granada, gran part de l’afició el va xiular quan va substituir Reyes. La reacció va ser parcialment lògica tot i...

Tres històries d’amor

Quique Sánchez Flores. L’amor voluntariós. Des del primer dia que tenim ganes d’estimar-te. Va ser veure’t i pensar que això nostre seria important. Perquè estàvem -estem- necessitats de lideratges forts,...

El tatuatge del casteller

“I f you feel Barça, you feel Catalunya ”. Si estimes el Barça, estimes Catalunya. Aquest és el missatge d’una nova campanya de publicitat promocionada per la Generalitat de Catalunya per fomentar (si se’m...

Els meus Reis pericos

Els millors Reis de la meva vida van ser els del 1971. Amb cinc anys, em van portar l’Espanyol. No un objecte relacionat amb els seus colors, no una entrada per anar a veure un partit, ni tan sols el carnet...

L’etern retorn

Un concepte nietzschià. Una repetició que no és igual però que, tanmateix, es repeteix. El partit de la selecció catalana, com cada Nadal. Els jugadors del Barça, amb menció especial a Gerard Piqué, tan...

No és el ‘fair play’, és la tristesa

Tinc la sensació que, per molt que ho repetim, serà inútil. El relat oficial que criminalitza els pericos ja s’ha imposat. Tanmateix, persistiré: el motiu del nostre disgust amb Quique Sánchez Flores no va...

Derrota dolorosa, pla intacte

Res a dir. La victòria del Barça és justa. Els blaugranes van guanyar el partit perquè tenen jugadors més bons. I, sobretot, perquè tenen Messi i Iniesta. El meu cunyat m’insistia que m’entusiasmés amb les...

Tornem a la fe

A mesura que s’acosta un derbi, els pericos tenim tendència a deixar-nos portar per l’emoció. Passem del “I si...” i del “T’imagines?” al “Potser...” per acabar amb un “Jo crec que, aquest cop, sí”. El...

Crònica d’una setmana (que pot ser) perfecta

Dissabte 10. Derbi de filials al Miniestadi. L’Espanyol -en zona de descens i amb l’equip més jove de la categoria- treu un meritori empat al camp del líder: el Barça, un filial amb dos extrems més a prop...

Confiem en Mister Chen

Aquesta setmana, el nostre president (propietari, salvador, guia) està de visita a Barcelona. S’ha fet la foto oficial, diumenge anirà al camp i dimarts presidirà l’assemblea d’accionistes. Tot i que he...

Senyors amb corbata

La inesgotable regidora Gala Pin ens ha regalat una categoria del mal: “Homes de més de quaranta anys amb corbata”. Compleixo dos des tres atributs. Però, per desgràcia, no acostumo a portar corbata tot i...

Una nova il·lusió: Óscar Melendo

Faltava mitja hora per acabar el partit contra l’Alabès. L’empat sense gols no era un mal resultat però ens deixava un mal gust de boca: no perdem, però tampoc guanyem; una cançó massa repetida aquest any....

Els mitjans i l'Espanyol, novament

El victimisme. Els pericos som victimistes. Som el barrufet rondinaire, obsedits per trobar injustícies i greuges comparatius. Cansem una mica. Però el nostre victimisme es combina amb el pitjor dels...

Dirigir i gestionar una empresa (esportiva)

El primer cop que recordo haver sentit aquesta definició va ser en una entrevista que li va fer Francesc Garriga a Ramon Robert a Catalunya Ràdio: l’Espanyol és una empresa esportiva. Més enllà de...

Primer any de l’era Chen

L’Espanyol era, fa tot just un any, un malalt terminal. Ni les millores en els ingressos pels drets televisius per les quals havia lluitat tant Collet ni cap altra mesura homeopàtica ens podien curar. Feia...

El tema de la grada d’animació em fa bola

Aquest article hauria de ser sobre l’aniversari de l’Espanyol: avui fa 116 anys del seu naixement. I m’agradaria reflexionar sobre el gran mèrit d’haver sobreviscut tants anys. Resistència, cap paraula ens...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >