Publicitat
Publicitat
image-alt

ESPÈCIE PROTEGIDA

XAVIER FINA

El tatuatge del casteller

“I f you feel Barça, you feel Catalunya ”. Si estimes el Barça, estimes Catalunya. Aquest és el missatge d’una nova campanya de publicitat promocionada per la Generalitat de Catalunya per fomentar (si se’m...

Els meus Reis pericos

Els millors Reis de la meva vida van ser els del 1971. Amb cinc anys, em van portar l’Espanyol. No un objecte relacionat amb els seus colors, no una entrada per anar a veure un partit, ni tan sols el carnet...

L’etern retorn

Un concepte nietzschià. Una repetició que no és igual però que, tanmateix, es repeteix. El partit de la selecció catalana, com cada Nadal. Els jugadors del Barça, amb menció especial a Gerard Piqué, tan...

No és el ‘fair play’, és la tristesa

Tinc la sensació que, per molt que ho repetim, serà inútil. El relat oficial que criminalitza els pericos ja s’ha imposat. Tanmateix, persistiré: el motiu del nostre disgust amb Quique Sánchez Flores no va...

Derrota dolorosa, pla intacte

Res a dir. La victòria del Barça és justa. Els blaugranes van guanyar el partit perquè tenen jugadors més bons. I, sobretot, perquè tenen Messi i Iniesta. El meu cunyat m’insistia que m’entusiasmés amb les...

Tornem a la fe

A mesura que s’acosta un derbi, els pericos tenim tendència a deixar-nos portar per l’emoció. Passem del “I si...” i del “T’imagines?” al “Potser...” per acabar amb un “Jo crec que, aquest cop, sí”. El...

Crònica d’una setmana (que pot ser) perfecta

Dissabte 10. Derbi de filials al Miniestadi. L’Espanyol -en zona de descens i amb l’equip més jove de la categoria- treu un meritori empat al camp del líder: el Barça, un filial amb dos extrems més a prop...

Confiem en Mister Chen

Aquesta setmana, el nostre president (propietari, salvador, guia) està de visita a Barcelona. S’ha fet la foto oficial, diumenge anirà al camp i dimarts presidirà l’assemblea d’accionistes. Tot i que he...

Senyors amb corbata

La inesgotable regidora Gala Pin ens ha regalat una categoria del mal: “Homes de més de quaranta anys amb corbata”. Compleixo dos des tres atributs. Però, per desgràcia, no acostumo a portar corbata tot i...

Una nova il·lusió: Óscar Melendo

Faltava mitja hora per acabar el partit contra l’Alabès. L’empat sense gols no era un mal resultat però ens deixava un mal gust de boca: no perdem, però tampoc guanyem; una cançó massa repetida aquest any....

Els mitjans i l'Espanyol, novament

El victimisme. Els pericos som victimistes. Som el barrufet rondinaire, obsedits per trobar injustícies i greuges comparatius. Cansem una mica. Però el nostre victimisme es combina amb el pitjor dels...

Dirigir i gestionar una empresa (esportiva)

El primer cop que recordo haver sentit aquesta definició va ser en una entrevista que li va fer Francesc Garriga a Ramon Robert a Catalunya Ràdio: l’Espanyol és una empresa esportiva. Més enllà de...

Primer any de l’era Chen

L’Espanyol era, fa tot just un any, un malalt terminal. Ni les millores en els ingressos pels drets televisius per les quals havia lluitat tant Collet ni cap altra mesura homeopàtica ens podien curar. Feia...

El tema de la grada d’animació em fa bola

Aquest article hauria de ser sobre l’aniversari de l’Espanyol: avui fa 116 anys del seu naixement. I m’agradaria reflexionar sobre el gran mèrit d’haver sobreviscut tants anys. Resistència, cap paraula ens...

Essència perica

Què és l’Espanyol? El partit contra l’Eibar. Vine. Al metro, parlem amb una senyora elegant propera als setanta que queda -seguint la tradició- amb la família al camp. Mirant el vagó, ens diu: ¿s’han fixat...

Opinió des d’una certa distància

Tot i que sembla que el concepte entorn aplicat al futbol només pot fer referència a un club concret, cal dir -amb una certa recança- que a l’Espanyol també en tenim. I com que som un club petit, aquest...

La política cultural de Barcelona: un debat necessari

L’arribada dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona va generar moltes expectatives entre uns votants que volien canvis de veritat. La mateixa radicalitat de la proposta implicava uns terminis contradictoris...

Mantenir l'optimisme

Alguns pericos, amb raó, em fan veure el greuge comparatiu entre l’exigència i la crítica amb què jutjava Sergio i la benevolència i comprensió amb què opino sobre Quique. La injustícia, insisteixen també...

Refundem la Fundació

L’Espanyol té una fundació. Els abonats que posem la creueta, fem una donació anual. Per què? Segons els seus estatuts, “per difondre el sentiment espanyolista”, “per potenciar la pràctica del futbol base”...

Tenim dos problemes (i un és per culpa meva)

Tot i que no tinc gaires arguments, sóc optimista. Des de la consciència que el joc de l’equip no és gens convincent. Des de la constatació que no hem reforçat la defensa com calia. Des del desacord amb...

Uf, va dir ell

Portar quatre partits de Lliga i no haver-ne guanyat cap no era gaire important. Però haver guanyat el primer sí que ho és. Si ahir hagués continuat la mala ratxa de resultats diríem que no hi ha gaires...

El pregoner Pérez Andújar com a símptoma

Comença la festa major del meu poble, les Festes de la Mercè, i la gran preocupació de molts és el pregoner. L’alcaldessa, Ada Colau -que és qui té la prerrogativa de decidir-lo-, ha triat l’escriptor...

El pregonero Pérez Andújar como síntoma

Comienza la fiesta mayor de mi pueblo, las Fiestas de la Mercè de Barcelona, y la gran preocupación de muchos es el pregonero. La alcaldesa, Ada Colau -que es quien tiene la prerrogativa de decidirlo-, ha...

Els meus sentiments per diumenge

Em molesta la prepotència del Madrid. Aquesta referència constant a un passat gloriós, la seva obsessió amb un señorío que ni sé gaire bé què és, ni m’agrada a què sona quan intueixo el que vol dir. Em...

Quan la normalitat és una virtut

Sóc de l’època en què la Lliga començava al setembre i els partits es jugaven diumenge. Per tant, faig una negació que analitzarà convenientment el meu psicoanalista i dono per no jugats el tenístic partit...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >

XARXES SOCIALS