Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

Ha mort Cayetano Ré, exjugador de l'Espanyol

El titular que encapçala aquest article és més propi d'una notícia que no pas d'una opinió. I, efectivament, fa referència a una trista notícia: la mort als 75 anys de l'exdavanter paraguaià el proppassat dimarts. Però cap mitjà de comunicació va presentar la notícia amb aquest titular. Només es va destacar el seu passat blaugrana, tot afegint que "també" va jugar a l'Espanyol. Ai, aquest "també". Perquè per a molts pericos, Ré -un nom llarg per al cognom més curt- forma part del seu bagatge sentimental. Per exemple, Manel Lucas expressava un sentiment de nostàlgia en saber la notícia. Ré va formar part d'una mítica davantera, de quan les davanteres podien ser-ho (perquè no les formava un únic jugador) i es podien recordar (perquè ningú havia descobert les rotacions, ni l'Espanyol canviava cada any mitja plantilla): "Amas, Marcial, Ré, Rodilla, José María". Els pericos reivindiquem Ré com un dels nostres . De fet, va jugar més anys de blanc-i-blau que de blaugrana. Però aquest sentir com a propi un jugador no és qüestió d'anys. Puc entendre que molts culers també el sentin com un dels seus.

Ré forma part dels amors compartits entre pericos i culers. Com Urruti (ells recorden un "Urruti, t'estimo", jo el recordo plorant en un vestidor de l'Helmántico després d'haver-nos salvat pels pèls). Com Ramos, com Soler (tot i que crec que l'estimem més nosaltres), com Valverde (més nostre que seu, però al capdavall més de l'Athletic). I com Iván de la Peña. No parlo de la persona, que diuen que és culer. Parlo del jugador, del mite. I el millor Iván de la història l'hem gaudit nosaltres.

Després hi ha els que, tot i haver jugat en els dos clubs, està clar que formen part d'un únic Olimp. Per a ells, Kubala. Per a nosaltres, Zamora. I també per a nosaltres, Canito (de qui aquesta setmana es compleixen tretze anys de la seva mort). Però Canito mereix un article sencer.

Finalment hi ha els jugadors per qui segur que no ens barallarem: Pichi Alonso, els germans Garcia Junyent, Kornéiev, Jordi Cruyff (el seu pare no va ser perico per ben poc!), Fortes, Bio…

Però no permetrem que s'apropiïn de Cayetano Ré, el primer davanter centre que vaig veure en un camp de futbol.