Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

L'esperit de Balic sempre torna

Per a la meva generació de pericos -i per a algunes més- la Copa de l'any del centenari (2000) va ser el primer -i penúltim- títol que vèiem guanyar al nostre equip. Tots -al marge dels colors- recordem aquell primer gol a la final contra l'Atlètic de Madrid. El del "murri Tamudo" del mític Eudald Serra. Els pericos també recordem el segon de Sergio. Alguns, amb més memòria, assenyalaran el gol de Martín Posse a les semifinals contra el Reial Madrid com el moment decisiu de tota la competició. Però, sense menysprear-los, el meu record d'aquella Copa és un altre. Partit de tornada de les semifinals. Minut 94, últim del temps de descompte. L'1 a 0 del marcador ens classifica per a la final; un gol del Madrid ens deixa fora. I Balic, jugador bosnià fitxat a preu de gran figura, es queda sol davant Mora. L'Espanyol havia estat millor que el Madrid, a la primera part hauria pogut marcar més gols, però… som l'Espanyol, vam pensar tots. El destí és cruel amb nosaltres i Balic marcarà. Però no: llançant la pilota fora semblava que canviava el nostre destí. Si més no, jo vaig tenir clar que aquella Copa no se'ns podia escapar.

L'esperit de Balic et porta a veure l'abisme definitiu quan sembla que te n'estàs escapant. És com un senyal que tot acabarà bé però que serà per ben poc. No et dóna una gran alegria, ni et posa eufòric. T'alleugereix fins a provocar-te una certa buidor, que et commou però que tendeixes a oblidar. De manera semblant a quan estàs pendent d'un diagnòstic i descarten una malaltia greu. No vull ni pensar en el que podia haver passat, et dius. Però la màxima lucidesa és no oblidar mai com n'hem estat de prop -en el futbol com en la vida- de caure en tants abismes. I des d'aquí valorar el que tenim i confiar en el futur: l'esperit de Balic ens diu que això sortirà bé.

En el dramàtic partit contra el Múrcia del 2004 tothom recorda el gol de Tamudo. Però l'esperit de Balic va aparèixer abans en forma de xut al travesser de Luis García (sí, el nostre Luis a punt d'enviar-nos a Segona). El del miracle contra la Reial Societat el 2006 és un partit amb nom propi. Però Balic també hi era: poc abans del gol de Coro, Gorka va treure una pilota impossible de la ratlla que hauria canviat la història.

Per tot això, l'última jugada de l'Espayol-Mallorca de fa una setmana és tan important. Més enllà del temps de descompte, després de la remuntada, Hemed remata sol… i la pilota marxa fora. L'esperit de Balic va tornar a aparèixer i això és tot un senyal. Un senyal que em tranquil·litza.