Opinió des d’una certa distància
Tot i que sembla que el concepte entorn aplicat al futbol només pot fer referència a un club concret, cal dir -amb una certa recança- que a l’Espanyol també en tenim. I com que som un club petit, aquest entorn és molt a prop del nucli. No estan en joc ni grans contractes, ni molts diners, ni massa res. Però sí alguns odis, petites o grans obsessions i manies sovint recargolades. És un entorn en què tothom es coneix i en què la majoria d’opinions s’han de passar pel filtre de fílies o fòbies mai massa explicades.
Porto gairebé sis anys escrivint a l’ARA cada setmana sobre l’Espanyol i un parell de temporades opinant a l’abans radiofònic i ara multiplataforma Club de la mitjanit. Per tant, no em puc fer l’innocent i desmarcar-me del tot d’aquest entorn. En aquests anys he conegut molts pericos significats, he tingut accés a alguna informació i he après a descodificar les claus d’interpretació de moltes de les valoracions que llegeixo o escolto. Suposo que formo part -insignificant- de l’entorn de l’Espanyol. Però m’esforço tant com puc per allunyar-me’n.
Sóc optimista respecte al rendiment de l’equip perquè honestament veig una tendència positiva i perquè Quique Sánchez Flores em genera confiança. Tot el contrari del que em passava amb Sergio, que, a sobre, tenia un grup de jugadors d’inferior qualitat. Entenc que hi hagi opinions diferents de la meva, només faltaria. Però sé -no puc evitar que m’ho expliquin- que el que hi ha darrere és un entrenador que no et dóna entrevistes, un professional del club que no t’ha renovat un privilegi o, simplement, un enfrontament personal. No me n’escandalitzo. Però m’agradaria que l’Espanyol tingués més massa crítica de manera que l’entorn estigués més allunyat del nucli. Dit altrament, un club en què la majoria dels que opinéssim ho féssim des d’una certa distància.
Això també facilitaria tenir una idea més objectiva sobre els problemes interns amb la grada d’animació. No conec -ni vull conèixer- l’historial d’enfrontaments entre els uns i els altres. Estic convençut que hi ha una majoria de bona gent dins d’aquesta grada d’animació i una minoria de feixistes violents, als quals vull lluny del club i de l’estadi. Confio en la directiva presidida per Mr. Chen Yansheng per fer-los fora. I ho entendré si han de dissoldre un grup que -quan s’oblida de la violència i de la intolerància- fa goig. Confio en els xinesos perquè ells també tenen aquesta distància tan necessària -i més que l’haurien de tenir-. Ells, com tots, volen que demà guanyem contra l’Eibar i que Cornellà-El Prat sigui una festa. I anar a dinar tranquil·lament. Sense jocs d’interessos ni segones lectures. Guanyar, simplement.
