Refundem la Fundació
L’Espanyol té una fundació. Els abonats que posem la creueta, fem una donació anual. Per què? Segons els seus estatuts, “per difondre el sentiment espanyolista”, “per potenciar la pràctica del futbol base” i “per fomentar, tant des d’un punt de vista cultural com humà, la formació integral dels aficionats a l’esport”. Si analitzem en què es concreten aquests lloables propòsits, trobem un fòrum anual sobre temes ben variats: humor i esport, el periodisme esportiu, dona i esport, etc. Aquest últim tema -tractat en el de l’any 2004-és tota una paradoxa: dels divuit patrons de la Fundació, només hi ha una dona: Lorena Ferrara, que n’és la secretària. Aquests fòrums -principal activitat de la Fundació, segons la seva web- es van deixar de fer el 2005 després de vuit edicions.
També és significatiu el llistat de patrons. De president d’honor, un vell conegut: Daniel Sánchez Llibre. I de president, un polític que aquests dies ha tornat a aparèixer als diaris: Antoni Fernàndez Teixidó. Acompanyant-los, cognoms que ens identifiquen amb el que no voldríem (el regidor Fernández Díaz i el seu germà Javier). I representants de les famílies històriques de l’Espanyol: Perelló, Malet, Suñer... Famílies espanyolistes en el doble sentit de l’expressió. Representants d’un Espanyol que dóna la raó als que ens acusen de tombar sempre cap al mateix costat. Un Espanyol, seré generós amb l’adjectiu, de nostàlgics en el mal sentit de l’expressió.
L’Espanyol, en sentit estricte, ja no és ni d’ells (els nostàlgics), ni nostre (els rebels), ni dels altres. L’Espanyol és de Mister Chen. S’ha acabat la discussió. Però des del punt de vista simbòlic, hem de reivindicar un club plural i, sobretot, popular (en el bon sentit de l’expressió). Amb valors indiscutiblement democràtics. Que prengui partit de manera activa i explícita contra els intolerants i els violents; que ataqui l’homofòbia i els masclisme tan presents encara en aquest esport. En definitiva, que doni contingut als conceptes de què tan a prop ens sentim: rebels, rars, resistents.
Ara que som una empresa esportiva necessitem una fundació activa que representi els valors, la identitat, que miri a llarg termini, que no pateixi ni per si la pilota entra ni pels fitxatges. En la mesura que l’estructura del club es professionalitza i perd romanticisme, cal un espai per als intangibles. No se me n’acut un altre que el de la Fundació. Òbviament, refundant-la. I una condició necessària és un canvi de noms que equilibri el biaix ideològic de l’actual patronat. Si Mister Chen vol noms, li puc passar una llista. Per començar, n’hi dono tres: Rita Marzoa, Cristian Segura i Enric González.
