Senyors amb corbata
La inesgotable regidora Gala Pin ens ha regalat una categoria del mal: “Homes de més de quaranta anys amb corbata”. Compleixo dos des tres atributs. Però, per desgràcia, no acostumo a portar corbata tot i estar-ne molt a favor. No per reencarnar el mal, només perquè els homes més elegants sempre han portat corbata. Els mites desapareguts aquest any sabien portar corbata: Johan Cruyff, David Bowie i Leonard Cohen. Hi ha hagut pocs homes més atractius que Cary Grant, Humphrey Bogart i James Dean, sempre amb corbata. L’home més feliç de la setmana -i el que ens ha posat més contents a tots amb el seu premi Cervantes- també porta corbata amb elegància i naturalitat. Com els expresidents de l’Espanyol Perelló (pare) i Meler. I el seu secretari Gil de Biedma, passeu, passeu. Doncs tots ells, segons Pin, representen el pitjor dels mals: l’heteropatriarcat.
Doncs amb l’etern afany de portar la contrària, ahir els jugadors de l’Espanyol es van fer la foto oficial ben mudats: vestit fosc, camisa blanca i corbata blava. I no només això: han anunciat que aquesta serà la indumentària oficial. S’han acabat els xandalls i les samarretes. Pel món es va ben vestit. I quan hagin de córrer o d’anar a un centre comercial, ja es posaran roba esportiva. Tot i les corbates, però, cap dels jugadors arriba als 40: Gala Pin pot estar tranquil·la.
Ara bé, més enllà de prejudicis fills de la demagògia, el partit de demà al Calderón és una gran oportunitat perquè l’Espanyol posi de manifest els seus valors. La revista Panenka s’ha unit a una campanya del futbol mundial contra l’homofòbia. I és que aquest un dels grans mals del nostre futbol: pel que se sent als camps i per l’inexplicable -per baix- percentatge de futbolistes que han sortit de l’armari. La campanya consisteix a portar els braçals de capità amb els colors de l’arc de Sant Martí. M’agradaria que demà Víctor Sánchez canviés, per un dia, les quatre barres pels set colors.
Ara farà sis anys que vaig escriure el meu primer Espècie protegida. Acabàvem de jugar i guanyar al Calderón. El primer número del diari ARA (28 de novembre) va sortir més tard per incorporar la victòria blanc-i-blava. Quique era l’entrenador de l’Atlètic i va acabar expulsat després de barallar-se amb Luis García. Reyes jugava amb l’Atlètic i dels nostres només segueix Javi López, que hi és poc. Osvaldo va marcar un gran gol. Demà, a més de les corbates i de l’arc de Sant Martí, la gran notícia seria repetir el resultat de fa sis anys. Mai des d’aleshores havíem estat tan bé.
