ESPÈCIE PROTEGIDA
Misc 07/10/2011

Sobre les meves obsessions i les de Pochettino

i
Xavier Fina
2 min

Una de les meves obsessions és comptar. Comptar esglaons (els de casa, els del despatx, els del metro), comptar passos, comptar semàfors (quants me'n trobo verds i quants de vermells), comptar vianants i comptar altres coses que no goso confessar. Sé que aquesta, diguem-ne, mania, heretada del meu pare i que amb el temps he descobert que comparteixo amb bona part de la família, és el símptoma d'una certa patologia. Però també sé que si no té més manifestacions i no necessita suport químic, no m'he de preocupar.

Així, en els tres partits que aquesta temporada ha jugat l'Espanyol a Cornellà m'he dedicat a fer un treball de camp sobre les samarretes que porten els aficionats que tenen aquest costum (costum, d'altra banda, que no deixa de sorprendre'm quan la té un adult: esclar que, vistes les meves obsessions, no tinc cap dret a jutjar les alienes).

El resultat de l'observació ha estat: en primer lloc, Dani Jarque i el seu 21 (99 samarretes); en segon lloc, Tamudo (37); a continuació Luis García (19), Iván de la Peña (11) i Coro (6, entre les quals la del meu fill), i, finalment, Osvaldo, Chica, Javi Márquez, Verdú i Pandiani amb cinc samarretes. Només el 7,6% dels individus observats porten samarretes de jugadors de l'actual plantilla (amb l'afegit que les de Pandiani eren totes de la seva primera època). L'excepcionalitat del mite Jarque només ens dóna una explicació parcial: sense les seves, seguim amb un pobre 15% de jugadors actuals.

Tot això ens mostra una evidència: tenim un equip sense referents, els nostres vertaders herois (els nens pericos) no tenen un ídol a qui agafar-se per lluir el seu nom a la samarreta. No obstant, si féssim un estudi de mercat el resultat seria clar. Sí que tenim un producte de referència: és el més antic dels nostres jugadors, és singular, espectacular, internacional, exòtic, famós i representa una certa continuïtat amb un dels nostres mites. Però per raons esportives no va ni convocat. També és mala sort que el jugador amb més valor mediàtic de l'Espanyol actual s'hagi trobat amb dos porters tan per sobre d'ell com Cristian Álvarez i Kiko Casilla. En cap cas, els criteris extraesportius han de passar per davant dels esportius. Perquè hem quedat que Kameni és a la grada per motius esportius, no? ¿O és que el meu estimat i admirat Pochettino també té les seves obsessions?

stats