Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

Sobre ser i semblar (un bon porter)

El porter de la meva infància era José Luis Borja. El recordo tranquil, segur i, sobretot, amb aspecte de porter. Tenia la planta i la serenitat dels qui tenen aquesta singular funció. A mi em semblava bon porter: de fet no m'imaginava a ningú més defensant la porteria de l'Espanyol. Però han passat anys, molts anys, i han passat moltes coses. Per exemple més de vint porters per on jo no me n'imaginava cap més. Alguns de tan curiosos com Menéndez, que representava tot el contrari que Borja: tenia tan poc aspecte de porter que abans d'algun partit dels pocs que va jugar i ho va fer bé (de la famosa UEFA de Clemente o de l'ascens dels penals a Màlaga) els periodistes li preguntaven com se sentiria sota els pals. Ell, ofès, els recordava que era porter.

Ara bé, en aquests quaranta anys, porters importants, porters de qui els nens del moment puguin recordar el nom, només n'hem tingut quatre: Urruti, N'Kono, Toni i Kameni. Jo els recordo amb afecte tot i que les seves històries amb el club van tenir, per diferents motius, clarobscurs. Però sumen més de vint-i-cinc temporades defensant la nostra porteria, van ser grans porters i tenien un important valor icònic del qual no anem gens sobrats.

Hem tingut tot tipus de porters. Recordo un Echevarría massa baixet que em va deixar sense la meva primera final. Personatges peculiars com Custers i Gato Fernández, que feien gràcia fins que arribava el primer atac de l'equip contrari. Un Argensó que feia por i a qui van xiular un penal per donar una clatellada al contrari quan ja tenia la pilota a les mans. Recordem un efímer Cavallero perquè va ser el porter d'aquella primera vegada. També Biurrun, Emilio i Lemens han estat porters titulars de l'Espanyol i poca cosa en podem dir.

Però cap d'ells ha ocupat el lloc de Borja. No descarto que sigui un trauma infantil. Però crec que l'explicació és una altra: Borja semblava porter. Aturava pilotes, però sobretot tenia aspecte de porter. Des d'aleshores només hem tingut un altre porter "de veritat": Gorka Iraizoz (el d'aturades mítiques com la de la Reial que recordava fa un parell de setmanes o impossibles com la del Benfica). Fins que hem descobert Kiko Casilla. Ell ha de ser el nostre porter titular per molts anys. Des de fa unes setmanes vivim els córners en contra amb tranquil·litat, no patim quan el nostre porter té la pilota als peus. I jo recupero la vella imatge del porter autèntic, del Borja de la meva infància. Ara ja només falta que un dia es posi una samarreta negra de cotó.