Tadeo Martín i la força d’un sentiment

Tadeo Martín, Tade, va néixer el 1926. Al cap de ben poc, el van fer soci de l’Espanyol. El seu pare -nascut a finals del segle XIX- ho era des dels primers anys d’existència del club. El Tade -fill únic- va perdre la mare pocs dies després de néixer. Pare i fill tenien, per tot plegat, una relació especialment estreta.

A finals dels anys 50 va morir el pare. Per romanticisme, per conservar un record seu vinculat a una de les passions que els unia, el Tade va conservar i renovar el carnet del pare en lloc del seu. El número anava baixant i durant anys va tenir el 26. Conscient de la irregularitat de la situació l’hi va comentar a l’aleshores president, Juli Pardo, que el va tranquil·litzar amb el compromís de trobar una solució.

Quan ja tenia un número d’un sol dígit el club va organitzar un homenatge als socis més antics. Ell, orgullós, hi va anar tot avisant de la seva circumstància especial. En aquell acte va descobrir que no era l’únic: molts dels companys d’homenatge estaven en la seva mateixa situació, eren hereus de carnets.

Al cap d’un temps el Tade va arribar a tenir el carnet número 1. Però li va durar poc. Una carta del club li comunicava que, tenint en compte que ell no era el titular del carnet, que anava a nom d’un mort i que hi havia molta gent desitjosa de tenir el número 1, el donaven de baixa. Si volia, podia donar-se d’alta com un soci nou. Gràcies, afegeixo.

Va tenir un gran disgust. Tenir el número 1 li feia gràcia, però entenia que no li pertocava. Però el que no entenia era que després de més de 70 anys de soci l’hi comuniquessin per carta i sense buscar cap alternativa. El Tade no es va tornar a fer soci. I la família (tots pericos) van allunyar-se de l’Espanyol. Per a la família Martín aquesta és una història dolorosa. Per al club, també. Però no només: cal treure’n algun aprenentatge. Més enllà de les campanyes publicitàries (que estan molt bé) s’ha de tenir cura de tots els pericos. Amb un tractament gairebé personalitzat. No podem competir en prestacions (títols, figures) ni som una multinacional del futbol. Som una botiga única que ha de tractar cada client com si fos únic. Perquè gairebé ho és. Som pocs; per tant, som importants. Ho som cadascú de nosaltres. Perquè cada persona que s’allunya, cada família que no segueix la tradició, és una baixa important. Som -amb perdó per l’autocita- una espècie a protegir.

Però a qui durant un temps va ser el soci número 1 de l’Espanyol ja no el podem rescabalar del mal fet. Tadeo Martín va morir el 16 d’abril del 2015.