Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

“Viva España”: a l’Espanyol tenim un problema

El títol no és exacte. Perquè de problemes en tenim molts: la derrota contra l’Athletic ens ha trencat el cor, devem tots els diners del món, el que queda de Lliga fa la pinta de ser un passeig pel no-res, costa que la gent vagi al camp, estem en un entorn que ens menysprea amb la indiferència… I no segueixo, perquè m’acabaria els 2.500 caràcters sense entrar en el problema que avui m’ocupa.

Tot i que mai han acabat de marxar, el protagonisme dels que volen fer de l’Espanyol el racó de les essències pàtries (espanyoles) ha anat en augment motivat pel nou context polític i social. El moment folklòric, adotzenat i desagradable del pasdoble de l’insigne culer Manolo Escobar mentre ens eliminaven de la Copa n’és una mostra. Les banderes espanyoles estratègicament posades al darrere de les porteries i d’altres llocs on les càmeres sempre enfoquen, una altra. Ara bé, aquests càntics i aquestes banderes formen part de la llibertat d’expressió. Una llibertat que ens perjudica com a club, una llibertat que fa que a molts cada cop ens faci més mandra anar al Power8, una llibertat que converteix l’Espanyol en allò que els nostres enemics voldrien que fóssim.

Al costat d’aquestes banderes espanyoles, al camp de l’Espanyol cada cop hi ha més estelades. Normal. Som, com qualsevol col·lectiu social, reflex de la realitat en què ens trobem. I en la mesura que al país l’independentisme ha guanyat centralitat, també ho ha fet en la societat perica. I que el de l’estelada sigui veí del de l’espanyola reflecteix millor la pluralitat de la societat catalana que no pas els uniformismes d’altres camps. El fet que a mi em molesti la presència de l’espanyola no treu que valori la pluralitat i que reivindiqui el dret de tothom a anar amb la bandera que més li agradi.

La pluralitat d’identitats i banderes és, també a l’Espanyol, una font de conflicte. I molts -sovint amb la millor de les intencions- insisteixen que al camp només s’hi vagi amb la que tots compartim: la blanc-i-blava. Com si uns i altres estiguessin en igualtat de condicions. I no. Perquè els conflictes vénen de la intolerància dels que porten l’espanyola. Són ells qui amenacen i agredeixen els que van amb estelades. Són ells els que amaguen les cares sota passamuntanyes. Mai he vist el cas invers. Per tant, el problema no és de banderes: el problema és que hi ha uns feixistes que no accepten que a l’Espanyol hi cabem tots. Tots, excepte els que pensen que no hi cabem tots.